CANSADA

La rèplica al títol podria estar, doncs pren pharmaton complex.
Sempre m'han dit que cal ser educada, pensar en els altres i si és necessari demanar perdó.
Em diuen que si vull que passi alguna cosa l'he de provocar i ja ho faig, però no canvia res. Tothom sempre malpensa, menys jo i així em va.
D'un temps ençà tinc la sensació de que sembla que hagi una conxorxa per fer-me sentir culpable de tots els mals i misèries del món, de ben segur que en últim terme jo tinc la culpa. Fins i tot penso que la derrota del 1714 potser va ser culpa meva! No sóc pas victimista i no m'agrada, com tampoc m'agrada que ningú em tingui pena. Dels meus actes, la responsable en sóc jo, però dels meus actes i si hi ha algú més implicat, aquella altra persona tindrà la responsabilitat que li pertoqui.
Però,estic cansada i farta de tenir la sensació que amb mi, tothom es veu amb cor. Estic cansada de ser jo qui hagi de trucar i enviar missatges i fer el pas com si m'hagués de disculpar d'alguna cosa mal feta o com si tingués interès per un fi. Estic cansada de que a mi sempre em toqui transigir i que no sigui de doble sentit.
Sóc frívola, banal i superficial, però això no vol dir que sigui imbècil. N'estic fins el cap d'amunt de tots aquests tan espirituals i profunds i amb un món interior tan ric.
Estic cansada dels tan perfectes i amb la veritat absoluta, no sóc perfecte, ni ho vull ser i mai estic segura de gaire res.
Sé que no és culpa meva, però em cansa molt haver de lluitar contra tot!