DUES COSES MOLT DIFERENTS

1er.-

Com gairebé tothom ahir a la nit, també vaig fer fotos de la tempesta, volia caçar un llamp. però no hi va haver manera. Si pel que sembla, ja és dificil caçar un llamp, suposo, que això encara es complica més si ets a Barcelona, amb molta més llum ambiental. Vaig plantar el trípode, el petit, perquè l'altre era i és al cotxe, el disparador, tot molt professional. Total, per no aconseguir res del que volia aconseguir. Hi va haver molts llamps, però a Barcelona, al menys, no van ser visibles del tot. M'explico, el cel s'il·luminava tot, com a les pelis i quan ensenyen que tiren bombes a les guerres, però aquelles esquerdes de llum de dalt a baix, no hi van haver gaires i els que hi van haver eren petits. Havia molts núvols. Aquí hi ha una mostra del que vaig captar ahir a la nit.

2on.-

La meva àvia sempre deia: "Qui diu les veritats perd les amistats", això és portat a l'extrem. Perque no m'agrada i començo a malfiar de tots aquells que diuen, que són sincers i que sempre diuen la veritat. Dir sempre la veritat, A quin preu? Han pensat mai, per molt que de la seva "sinceritat" facin la seva bandera i raó de la seva vida, poden fer mal a qui li diuen? Si jo fes el mateix i contestés igual, amb la mateixa, no sé com dir-ho, estic segura que no seria ben rebut. Per tant, caldria pensar en allò de no facis el que no t'agradaria que et fessin a tu. Per posar un exemple frívol, com ja és de suposar en aquesta que escriu. Si em compro uns pantalons i estic entussiasmada amb ells i faig la pregunta, T'agraden? A que són xulos? La resposta NO, només és admesa si ve de la mare o una germana o germà i encara així. Hi ha dues opcions, Si, perque si li agrada. I l'altra, No està malament, no li agrada i no li entusiasme, ja es dona per entés, però es fereix a l'altra persona. Hi ha situacions més complexes que uns pantalons, però tot és igual.