Ja fa temps que ho veig i que ho pateixo, però amb els últims dies ha estat ja un escàndol.
La gent està histèrica i així es comporta. La crisi no és excusa, ja ha hagut altres crisis econòmiques. La violència a les pelis i a les sèries i còmics tampoc. Les sèries si que tenen un punt de culpa, però no crec que siguin les violentes. Ahir a la nit, en un canal de pagament estrenaven dues sèries, que en principi les pintaven bé. Modern Family, una comèdia, situacions estranyes i divertides, esperava més, però acceptable per passar l'estona. L'altre Parenthood, no estaria malament si no estessin tots crispats i es passessin tota l'estona que dura la sèrie escridassant-se entre ells. No calen aquelles sèries tan dolces on tots són tan bons i tan feliços, però tampoc que et crispin els nervis. No sé, prefereixo aquelles sèries d'abans on tothom era tan educat. Perquè tal i com es comporten els personatges a la sèrie, després es comporta la gent al carrer, copien el comportament. A les sèries i pelis, la gent és sincera i diuen les coses així, a la brava, a mi m'agrada que em menteixin. De sempre, quan parlo, diguem que tinc un volum alt, de manera que és fàcil saber que estic dient, però entre parlar fort i parlar crispat hi ha un abisme.
La setmana passada, quan un dia al matí anava cap a la feina, un tio que anava en moto, em va dir puta. Jo només vaig dir "joder", perque en girar en un carrer (volia haver fet l'esquema com en els partes), jo no em podia obrir més, ell va fer una maniobra estranya i es va obrir encara més, jo vaig exclamar Joder!!! i en el semàfor s'em va posar al costat i agressiu em va dir "Que passa! Que passa! Joder! Puta!!!" i amb xuleria. Em vaig quedar sorpresa, el vaig engegar a la merda i vaig arrencar, que canviava el semàfor. Segons la meva opinió, jo tinc la raó, ja ho sé, no sóc objectiva, però tingui qui tingui la raó, ell va en moto i si hi ha un copet per poc que sigui, per mi, serà una rascada al cotxe i ja està, però en el seu cas, la rascada la tindrà ell.
Avui al migdia, quan ja tornava cap a casa, he rebut una trucada de feina. Per feina, em toca relacionar-me amb mestres, que com em va dir un cop una mestra: "Els mestres som un col·lectiu una mica estrany" Com a tot arreu, hi ha de tot, però últimament, alguns estan adoptant unes actituds que no m'agraden gens. Doncs, he rebut una trucada d'una mestra. Com a resposta al meu digui'm, he obtingut una esbroncada de ca l'ample. A la meva vida he rebut moltes bronques i les que més mal m'han fet han estat aquelles en les que no m'han cridat ni aixecat la veu. Aquella tia, estava histèrica. Ha hagut un moment en que m'ha dit: " A les alçades que estem de curs!". Avui era el quart dia de classe. Per un moment he pensat que ja tornàvem a ser al maig i que ja havia passat tot l'hivern i jo sense enterar-me. Com que el temps cada vegada passa més ràpid!
Per sort, no tinc fills, perque no sé si m'agradaria que un fill meu estés en aquestes mans!
I em deixo coses, però es fa tard i he d'anar a fer el sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada