dilluns, 13 de setembre de 2010

LES SEVES PRIMERES VAQUES

No recordo quina va ser la primera vegada que vaig veure vaques de carn i ossos, suposo que deuria ser també molt petita o de sempre. Una cosina del meu pare tenia bestiar i quan hi anàvem sempre ens donaven un conill. A més, a Barcelona encara quedava alguna vaqueria i tot i no ser concient segur que les havia vist, per això que no tinc record del primer cop. Els meus nebots petits ( 3 i 2 anys) no són de Barcelona, però com si ho fossin. Ara, per molt que diguin, els pobles propers a Barcelona ja és com si fos Barcelona i animals, pocs, o molts si comptem els de dues potes.
Resulta que les criatures no havien vist mai cap vaca ni cap altre animal per l'estil, ponis i encara gràcies, i a l'Albert, que és el gran, ves a saber el perquè, de sempre li han fet molta gràcia les vaques. Ja feia temps que volia portar a les criatures a que veiessin vaques pasturant i si podia ser també alguna ovella i algun cavall salvatge. La setmana passada, en tornar de la meva excursioneta, vaig decidir que d'aquesta setmana no passava. Les vaques encara eren als prats pasturant i això s'havia d'aprofitar.
L'Oriol, encara no diu gaire res, però l'Albert, que no calla! estava emocionat i no cabia en si mateix d'anar a veure vaques a la muntanya. No era el primer cop que anaven a la muntanya, els vaig portar un dia al Montseny aquesta primavera a veure floretes i algun altre animaló, tipus saltamartí i els va encantar, així que veure vaques havia de tenir encara més èxit.
A l'Albert veure les muntanyes el torna boig, quan anant per l'autopista de Terrassa a Manresa (que és més que cara en cap de setmana!!) va veure Montserrat, va dir:" Aquesta muntanya si que m'agrada!". Vam parar a esmorzar a Guardiola de Berguedà i per ell veure aquelles muntanyes tan al seu damunt, el riu, el feia estar excitadíssim, li deia a l'Oriol que si veia les muntanyes! Però havia una pregunta que es repetia: "Quan veurem vaques?" De vegades trobar aquests remugadors és una loteria i vaig anar a passar pel Coll de la Creueta que sembla assegurar trobar aquestes bèsties i així va ser. Em feia una mica de cosa parar a la carretera per veure vaques, però hi havia un ramat força gran i pagava la pena fer de pixapins per veure la cara emocionada dels nens i el munt de preguntes que feia l'Albert, ja he dit que l'Oriol no diu res.

La segona part del dia, va ser pujar amb el telecabina de La Molina i dinar a dalt. No sé que és el que més els va agradar, si les vaques o pujar en aquell enginy, feia anys que no agafava el "telehuevo" de La Molina. Ja sap tothom que jo sóc més de Masella, tot i estar a tocar una de l'altra. L'Albert deia: "Pujarem en telecamina" si en telecamina, no és un error al picar el teclat. Quan ja vam haver comprat el tiquets, encara els nens només paguen un euro, però l'adult són 10 euros! Vam pujar al telehuevo, estaven que no cabien en la seva pell, anaven suspesos i pujant i tot es veia petit. L'Albert anava preguntant, no sóc enginyera! però per hàbit, alguna cosa sé. I com és que no es cau? Amb el pànic que em fa a mi tot això i el nen em pregunta això. I si es para?, millor que no passi, que fotu jo amb dos nens allà penjada, si sóc jo qui necessita suport quan es para el telecadira!!! Quan va passar la primera pilona, va fer el croc-croc-croc que fan sempre els telecadires i els nens van fer una cara com de por, però aquí, això ho tinc més que superat i es van quedar tranquils. Obedients, no es van moure gens ni mica. L'Albert anava senyalant, els llacs de La Molina, i tots els cims que es veien. Podrà ser farigolero pujar en el telehuevo, però amb els nens tan petits és la única opció. Quan vam baixar del telehuevo, no havia manera de marxar d'allà, estaven embadalits veient com arriben els telehuevos i baixava la gent, bàsicament tios amb btts que tenen un forfet per fer això, pujar amb telehuevo i baixar a tota hòstia per les pistes. Jo anar dient, va anem, va anem, Albert surt del mig que no deixes passar aquests nois. I quan estaven tot el grupet de bikers, va l'Albert ( que si en una cosa s'assembla a mi, és en que parla igual de fort) i diu: "I perque van disfressats?" Ràpidament vaig dir, que no anaven disfressats, però ja estava dit i tots van riure i un va dir que si, que una mica disfressats si que anaven. Després li vaig demanar si quan jo vaig vestida d'esquí també vaig disfressada, em va dir que si, així que cada cop que algú es vesteix per fer qualsevol activitat o esport, a ulls del nen es disfressa.
Quan vaig poder arrencar-los d'allà i sortir ja va arribar l'èxtasi, a una banda vaques i a l'altre cavalls, estaven a la muntanya i molt amunt, tant, que fins i tot si saltaven podien tocar el cel. Vam pujar una miqueta, molt miqueta, són petits, sobretot l'Oriol, encara no té dos anys, el calçat que ells portaven no era gaire adequat, eren sabates, ni tan sols bambes! així que vam fer el que vam poder, per ells era gairebé com si escalessin. Pujar la muntanya cansa i els calia anar parant per recuperar-se. En un lloc una mica més planer, vam dinar de picnic, no havien dinat mai així a la muntanya, allà sentats amb les vaques i cavalls una mica més a baix i sentint el soroll de les esquelles i el renill dels cavalls. Perque porten campanes les vaques? No són campanes, són esquellots.
La baixada en el telecamina va ser igual d'excitant, va molt depressa! Quasi es para! Perque no porta volant?. Vam pujar al cotxe, estaven cansats i només pujar es van adormir i els vaig haver de despertar en arribar a Barcelona, es quedaven a casa meva a passar el finde, però aquí sóc jo que queda morta!!!

3 comentaris:

Mireia ha dit...

nena, canvia la lletra que hi perdré la poca vista que em queda!
Apa que no s'ho pasen bé amb tu ni res els teus nebots

lisebe ha dit...

Quina ilusió em fa veure que tu ests com jo.. no em tenim fills però sí nebots i la meva germana sempre si fica em mi perque diu que els malcrio..

Ja veig que no soc l'unica...

Per cert la mama la tenim a l'hospital per flebitis a les dues cames,.. avui ja està a planta però em patit tres dies de UCI..

Espero i confio que la teva estigui molt bé!!

Petonets preciosa i son uns nens guapissims!!!!!!!!!

Joana ha dit...

Mireia:
Es van portar súperbé. I no vam menjar porqueries, no em van demanar cap gelat,això a casa. Només volien veure vaques i pujar en el telecamina.

Lisebe:
Ja vaig "malcriar" el gran, que ja té 20 anys i ara aquests no anaven a ser menys i això que aquests són més moguts i són dos.
Ostres, això de ta mare, a la meva ja la van operar fa molts anys i amb pastilles i anant a revisió cada any està controlada, cal anar amb compte i és un ensurt quan passa, però controlat... El que passa és que estant com estant, es descuiden les pastilles i mengen coses que no haurien i no pot ser. Com ho porta estar a l'hospital? El canvi de rutina?