1,80 i 175

Resumiré el meu dia d'excursió en xifres.

1er.-

1,80. Això és el que m'han cobrat en el Bar Àngel de La Pobla de Lillet per un tallat. Ja m'han vist prou en aquell bar. He parat a treure diners al caixer i de pas he decidit fer un tallat. No és pas cap cosa de l'altre món. Quan ja m'havia pres el tallat, he tret els diners per pagar, un bitllet de 20€, els hi dono a la dona i em torna el canvi. En monedes, em diu, això fan els cinc i quinze els 20. Com que m'havia semblat que havia poca xavalla, m'ho he mirat i dos cops, i només havia una moneda daurada i era de 20 cèntims. Em sembla exagerat. Ara digueu-me malpensada, però dubto que aquest preu el cobrin a la gent del poble o és que és un poble on tots lliguen els gossos amb llonganisses? Em fa l'efecte que tenir dos llistats de preus, un pels del  poble i un altre pels forasters, no és legal. Ja sap tothom, que a no ser que a casa no tingui embotit ni pa, no compro mai productes artesanals ni del lloc, està clar que a Barcelona, llocs on facin embotits, no hi ha i per tant, tot és de fora. Després es vanaglorien de que ens aixequen la camisa als de Barcelona. Ai! Senyor meu del cel! que això fos al revés. Perquè quan aquell senyor del bar va a Barcelona o qualsevol lloc, no li faria gaire gràcia que li cobressin 1,80 € per un tallat. Ja em sembla car, quan em cobren 1,30€, imagineu quan he vist 1,80€, ni que fos el Bulli o un d'aquests restaurants. No em sembla pas malament que en segons quins llocs, als treballadors els facin un preu especial, el treballador no pot anar a casa a dinar i el del bar s'assegura una clientela. Però és que, en aquests llocs, el preu d'un tallat no és de 1,80€. Després es queixen que la gent no va als llocs, em venen ganes de sortir el proper dia amb un termo amb el tallat preparat!

2on.-

175. És la quantitat de fotos que he fet avui. Un cop passada l'enrabiada del tallat, que no calia amargar-se el dia. Que tot el que m'ha cobrat de més, hagi de gastar-ho a la farmàcia!

Doncs, la idea era fer una excursió amb tots els ets i uts, però sempre acabo fent una altra cosa. En baixar del cotxe i començar a fer una foto a una esglèsia, ermita o rotonda com posa que es diu, Oh! Sorpresa! un rovelló (Lactarius sanguifluus), l'he collit, i tan bon punt ho he fet, he pensat: "Que collons fotu amb això a la ma, si no tinc ni una miserable bossa de plàstic i el làtex vermell ja m'està deixant les mans brutes!" Així, que baixava un home amb un cistell ple de rovellons i li he dit si el volia, que jo no anava a collir bolets i que amb un no en feia res. Tot ha estat començar a caminar i fer fotos i anar veient bolets, dels que no cull ningú(perquè jo cullo bolets, no els caço). Que jo vaig a veure bolets i fer fotos i tant me fa si són o no comestibles, els rovellons els compro al súper del corte inglés i ja són nets, sense herbetes i sense tall, els pago cars? no tant, no he de llençar res. I anar veient bolets, uf! fa tardor! Anava caminant per una pista, que en principi no hauria de ser gaire transitada per cotxes, però si que hi havia. Així que m'anava enfilant pels marges, força trillats per tota la gentada que de ben segur ja havia passat. Perquè, si els bolets no es mouen, perquè cal que la gent matini tant i vagi a hores intempestives a la muntanya? Els bolets són allà i a les 9 no aniran a esmorzar al bar, que és clar, a 1,80€ el tallat, potser millor quedar-se on són, ni cap a les 12 quarts d'una, tampoc no aniran a fer el vermut. Al final, he collit dos rovellons, no me n'he pogut estar i els he guardat al cubre-motxilla.

Aquí us deixo una mostra