dissabte, 9 d’octubre del 2010

1,80 i 175

Resumiré el meu dia d'excursió en xifres.

1er.-
1,80. Això és el que m'han cobrat en el Bar Àngel de La Pobla de Lillet per un tallat. Ja m'han vist prou en aquell bar. He parat a treure diners al caixer i de pas he decidit fer un tallat. No és pas cap cosa de l'altre món. Quan ja m'havia pres el tallat, he tret els diners per pagar, un bitllet de 20€, els hi dono a la dona i em torna el canvi. En monedes, em diu, això fan els cinc i quinze els 20. Com que m'havia semblat que havia poca xavalla, m'ho he mirat i dos cops, i només havia una moneda daurada i era de 20 cèntims. Em sembla exagerat. Ara digueu-me malpensada, però dubto que aquest preu el cobrin a la gent del poble o és que és un poble on tots lliguen els gossos amb llonganisses? Em fa l'efecte que tenir dos llistats de preus, un pels del  poble i un altre pels forasters, no és legal. Ja sap tothom, que a no ser que a casa no tingui embotit ni pa, no compro mai productes artesanals ni del lloc, està clar que a Barcelona, llocs on facin embotits, no hi ha i per tant, tot és de fora. Després es vanaglorien de que ens aixequen la camisa als de Barcelona. Ai! Senyor meu del cel! que això fos al revés. Perquè quan aquell senyor del bar va a Barcelona o qualsevol lloc, no li faria gaire gràcia que li cobressin 1,80 € per un tallat. Ja em sembla car, quan em cobren 1,30€, imagineu quan he vist 1,80€, ni que fos el Bulli o un d'aquests restaurants. No em sembla pas malament que en segons quins llocs, als treballadors els facin un preu especial, el treballador no pot anar a casa a dinar i el del bar s'assegura una clientela. Però és que, en aquests llocs, el preu d'un tallat no és de 1,80€. Després es queixen que la gent no va als llocs, em venen ganes de sortir el proper dia amb un termo amb el tallat preparat!

2on.-
175. És la quantitat de fotos que he fet avui. Un cop passada l'enrabiada del tallat, que no calia amargar-se el dia. Que tot el que m'ha cobrat de més, hagi de gastar-ho a la farmàcia!
Doncs, la idea era fer una excursió amb tots els ets i uts, però sempre acabo fent una altra cosa. En baixar del cotxe i començar a fer una foto a una esglèsia, ermita o rotonda com posa que es diu, Oh! Sorpresa! un rovelló (Lactarius sanguifluus), l'he collit, i tan bon punt ho he fet, he pensat: "Que collons fotu amb això a la ma, si no tinc ni una miserable bossa de plàstic i el làtex vermell ja m'està deixant les mans brutes!" Així, que baixava un home amb un cistell ple de rovellons i li he dit si el volia, que jo no anava a collir bolets i que amb un no en feia res. Tot ha estat començar a caminar i fer fotos i anar veient bolets, dels que no cull ningú(perquè jo cullo bolets, no els caço). Que jo vaig a veure bolets i fer fotos i tant me fa si són o no comestibles, els rovellons els compro al súper del corte inglés i ja són nets, sense herbetes i sense tall, els pago cars? no tant, no he de llençar res. I anar veient bolets, uf! fa tardor! Anava caminant per una pista, que en principi no hauria de ser gaire transitada per cotxes, però si que hi havia. Així que m'anava enfilant pels marges, força trillats per tota la gentada que de ben segur ja havia passat. Perquè, si els bolets no es mouen, perquè cal que la gent matini tant i vagi a hores intempestives a la muntanya? Els bolets són allà i a les 9 no aniran a esmorzar al bar, que és clar, a 1,80€ el tallat, potser millor quedar-se on són, ni cap a les 12 quarts d'una, tampoc no aniran a fer el vermut. Al final, he collit dos rovellons, no me n'he pogut estar i els he guardat al cubre-motxilla.
Aquí us deixo una mostra


7 comentaris:

Núria ha dit...

El primer, dubto molt que als del poble els cobrim més barat, el que passa és que com que ho saben no hi deuen anar. Per aquí dalt també passa i no diguem a Puigcerdà.
Això dels rovellons, per les nostres contrades aquests any ni un!!! La setmana vinent fan el "Caçadors de bolets" des de Sant Joan de l'Erm (Alt Urgell). No hi ha res de res però els del programen en troben!!! Com és? No et penso dir la procedència dels bolets que cullen, imaginació!! Ah, i jo tampoc caço bolets, els busco i els cullo. I, a més, això de caçar bolets no està ben dit. L'altre dia, el Ramón Solsona va explicar que a Girona utilitzen el verb "acaçar" com a sinònim de "trobar". Així que res de caçar ni caçadors que això s'ho han intentat els de la tele i a sobre ho van entendre malament!!

Joana ha dit...

Núria:
I si d'una cosa puc dir que sóc força experta és en anar a prendre tallat. Fins ara, el preu més car en bar que havia pagat era de 1,30.

Doncs, avui, rovellons hi havia força, jo només he collit tres, un que he regalat, però n'he trobat més i això que no buscava i he vist gent amb cistells plens. Els caçadors de bolets han fet més mal que bé, odïo el programa. Tothom té dret a sortir a la muntanya, però amb tants boletaires ara, vas tranquilament caminant per la muntanya i t'emportes cada ensurd de gent que sense fer soroll et surt dels marges entre els arbres i arbusts!

Mireia ha dit...

Ara no sé si nosaltres ( abans del programa) n'hi deiem caçar o buscar. però em sona que a casa també cacen esparregs i cargols. No n'etic segura.
Jo també vaig sentir en Solsona. però pot ser que molta gent que ho diu, no per la televisió sinó de total al vida es pensi que escdiu caçar i no la paraula correcte que només s'usa per coses concretes.

Doncs el meu germà va anar a busca / caçar/& acaçar bolets i es veuq ue va trobar un unt d'ous de reig i ceps. A veure si dimarts ma amre ens en gfa una menjada! A casa hi han anat tota la vida ( menys jo que no en sé trobar)

Joana ha dit...

Mireia:
Desde la part de Girona ho he sentit sempre que es diu caçar, com tantes altres coses que es diuen en cada lloc. Jo sóc força negada, i els que trobo són els que no es mengen.

Striper ha dit...

Totalment d'acord amb els abusos de preus, jo m'hagues queixat i força no fa gaire a un poble que feien una fira medieval (GUIMERA, URGELL) i em van cobrar 1,60 per un cafe li vaig dir sense embuts que ho feia molt car i es pasava. Jo no crec que tingui res a veure amb se de poble en tot cas aixo es la comsciencia de cada persona. I també t'he de dir que a mi m'indignen les zones verdes d'aparcament de Barcelona i que aixo discrimina als de fora i jo no crec qie a la Pobla per ser de fora t'haguin fet pagar per aparcar oi?

onatge ha dit...

Hola Joana, l'important és el gaudi... Si ens posem a parlar de preus...: La setmana passada vaig estar a Roma, un cafè a peu dret 0,70€. Un dia que havia de fer temps, em vaig asseure en una terrassa, i donat que sempre porto un llibre, vaig pensar aquí estaràs bé. I sí, vaig estar bé, vaig demanar un cafè i un crousant, el cafè 3,50, el crousant 4,50, total 7,50... Sempre em quedarà Roma...

Des del far.
onatge

Joana ha dit...

Striper:
La zona verda a Barcelona, la paga tothom, només els residents de la zona, només havent passat abans per l'ajuntament la paguen més barata, però també la paguen. A Barcelona, si es tracta de pagar, no es discrimina a ningú.

Onatge:
A Florència, a la plaça on està el Duomo, hi havia un bar que també per un cafè cobraven com 4 euros.