PER FI!!!

Demà obren pistes. Dit així no sé que deu semblar, però ja s'enten que dic. No està tot obert, ni molt menys, però comença la litúrgia hivernal. Serà la presa de contacte altre cop amb alguna cosa que em fa sentir bé i que si més no per unes hores em fa no pensar en moltes altres coses, que per culpa d'elles estic fumant més que mai, quan havia dit que ho deixaria, les mandíbules em fan mal, de tant que les serro. És el retrobament amb un lloc, on m'ho passo bé, amb gent que em fa riure i que no em renya per tot. Espero que demà quan arribi a casa al vespre estigui reventada, però contenta i també relaxada.
Així, que demà, com que m'ha fet mandra baixar a posar el portaesquís, els portaré dins el cotxe i ara em toca preparar-ho tot si no em vull llevar abans demà. No és que ho tingui massa amagat i guardat, això sempre ho tinc a ma. Tinc un armari dedicat única i en exclusiva per la roba d'esquí, per aquí no cal buscar massa, però si decidir que em poso. He de dedicir quins esquís agafo, les primeres pedres sempre fan una mica de cosa i aquesta tria costa, tots estan igual de bé! Tinc cura sempre de tot i encara que els canvii no estan fets malbé i estan tots a punt per fer servir, un dilema! He de treure la bossa de les botes de sota un munt de roba acumulada i la motxilla amb guants, gorros, casc, bufs i cintes i les ulleres. Així, que ara hi vaig!