Si tens carnet de conduir i portes cotxe, ets un assassí en potència. Ja sé que de vegades dic les coses una mica així a la brava, però és el que sento i em sento indignada. Suposo que avui tothom ha sentit i llegit la notícia de l'atropellament d'un nen ahir a la tarda a la Meridiana de Barcelona. Em va tocar patir l'embús que qualsevol accident provoca. Quan vaig arribar a la cruïlla de l'accident tot just arribava la urbana, l'ambulància i després anaven els bombers. Hi havia un bon merder! El que jo vaig veure de la persona que havia a terra i que no es movia no em va semblar pas un nen de 10 anys, però això, tant és, perque sempre critico que si són nens o una dona embarassada sembla que sigui una mort més important. Tant fa, això no és el que volia dir. La noticia, a part de l'atropellament, era si la cruïlla és perillosa o no pels vianants. Qualsevol que hagi passat per la Meridiana sap o pot intuir que travessar-la d'una tirada és difícil i quedar-se parat al mig, molta gràcia no fa.
Ara posem-nos al lloc del conductor, que en aquest cas serà acusat d'homicidi imprudent, no sé, a mi em sona a molt xungo, d'aquí a poc, a qui atropelli a algú l'acusaran d'assassinat. Fa dies que cada cop que passo per la Meridiana, penso que és perillós i ja no pel vianant, sinó pel conductor, la manera com estan fets aquells passos de zebra a la part del mig, el carril de l'esquerra, no m'agraden. Com el cotxe s'envagi una mica a l'esquerra, el més fàcil és picar amb la vorera que hi ha, ben cantelludes i perdre el control del cotxe segur.
Està clar, que el piató és el que s'emporta la pitjor part, no sé en l'accident d'ahir diumenge com va anar, però sigui el cas que sigui, el conductor del cotxe és l'acusat sempre, quan potser ho estava fent tot la mar de bé i el que va a peu va borratxo, passa per on no toca i surt de cop i volta. No és d'estranyar que la meitat dels accidents que hi ha a Barcelona siguin atropellaments. Si miro per la finestra de casa el semàfor que hi ha davant és al·lucinant veure que potser no hi ha ningú que passi quan toca, no s'esperen a que es posi en verd i encara s'encaren amb el conductor que té pas i s'el troba de cop en girar. Em sento desprotegida, com a conductora sempre seré qui té la de perdre malgrat no haver fet res malament, ni haver incomplert cap norma. Perque posem pel cas, que ahir, tant l'atropellat com el conductor del cotxe no van fer res estrany, és un accident. Com ha d'estar el conductor? Desfet! I a sobre, acusat d'homicidi! Això no li tornarà la vida al mort.
2 comentaris:
Quan vivia a la Meridiana, amb els meus pares mai esperàvem un semàfor a les illetes del mig perquè és molt perillós. Si veiem que la gent ja estava creuant el carrer, ens esperàvem al següent semàfor. I mai travessàvem amb el semàfor verd fins que tots els cotxes estaven aturats. I sort perquè sinó potser jo tampoc ho explicaria.
I em fa l'efecte, que amb totes les remodelacions que han fet, ara tots els passos són més estrets que no pas eren. Jo tampoc travesso la Meridiana si ja està en verd per no parar al mig.
Publica un comentari a l'entrada