dimecres, 8 de desembre de 2010

REFLEXIONS

Se, que molts cops acostumo a ser prou ingenua i aleshores acabo fotent-me una bona hòstia, perque d'entrada penso que tothom és com jo, que crec que tothom és transparent i va de bona fe i que si parlen amb mi, és perque sóc jo i els agrada com sóc. No busco una raó ni penso si aquell que ha vingut a dir-me hola, ho fa perque pensa treure algun benefici.
Si algú em cau bé, tant em fa en quin esglaó de l'escala econòmica està, qualsevol diria que jo sóc mil·lionària! Tant em fa si tenen o no cap títol universitari, he de dir que ens agrupem per afinitats i si algú és més igual, més fàcil és tenir coses en comú, però no és una condició. D'entrada tracto amb el mateix respecte a tothom i em sembla que això te un retorn.
Ahir, un amic, em deia que no m'enganyi, que si tens diners, la gent s'acosta a tu. I en un ambient on tu ets el client, tots et tractaran mirant la teva cartera i no la teva persona. Em deia, que no són amics, que només miren el benefici que poden treure, que no són de la teva classe. Jo no comparteixo la seva teoria, puc tenir una relació, digue'm comercial, però que el tracte sigui agradable i que fins i tot pugui arribar a crear una "amistat" que sigui més o menys de veritat.
De vegades, es pot pensar, que hagués passat si... aquell dia hagués dit si, hagués anat a un altre lloc. Hi ha qui pensa que s'ha equivocat fent la tria que ha fet, no hagués hagut d'estudiar el que vaig estudiar, no hagués hagut de canviar de feina i s'empenedeixen. Jo no m'empenedeixo d'haver estudiat el que vaig estudiar, ni d'haver pres les decisions que he pres. Dit així, sembla que sigui una persona súper segura de mi mateixa i no, és clar que tinc molts dubtes, però quan has fet una tria, ja està fet i no serveix de res lamentar-se i estar sempre dient que els temps passats són millors, sempre ho seran, només recordem el bo. Estudiar una carrera que té sortida o una que no. Estudia el que et vingui de gust i t'agradi, després ja treballaràs del que trobis feina, encara que no t'agradi, però al menys si has estudiat allò que t'agradava, durant cinc anys hauràs fet una cosa de gusti amb ganes. Que dur, ha de ser estar cinc anys fent una carrera que no t'agrada, només perque hi ha feina d'allò i després estar treballant tota la vida en una feina que no t'agrada!

1 comentari:

Jordi Casanovas ha dit...

Pel que fa als negocis i les amistats estic una mica d'acord amb el teu amic. El tracte que tinguis amb clients o proveïdors tant se val sempre que tinguis clar que es tracta de negocis. Potser sí que poden haver-hi excepcions però per la meva experiència són això... excepcions.

Per cert: ja han corregit l'anunci de les Taronges Bollo