dilluns, 17 de gener de 2011

EM POSA DE MAL HUMOR

Quan ahir vaig anar a dormir, vaig pensar en fer aquest post i només havia una raó, aquest matí en sortir de casa ja en tenia dues i són:

1era.- És banal, frívola i superficial, però em va posar d'un mal humor, que m'ha durat fins aquest matí. Ahir a la nit, quan vaig mirar que feien a la tele, anava passant canals per veure que feien i en passar per tele 5, que només la miro per veure CSI o Mentes Criminales, que voleu que us digui m'agraden les sèries aquestes de crims, vaig veure que feien la gala de OT i em vaig recordar que un noi de la feina em va dir que el seu germà havia estat triat per aquesta edició dels triunfitos. Mai no havia vist cap, però cap programa d'OT, com tampoc ho he fet amb gran hermano, però en aquest cas, volia veure com era el noi aquest i si era tan guapo com el seu germà. Si hagués sortit dels primers, cap problema, però no, vaig acabar veient una bona part del programa. Com és habitual a tele 5, anuncis, anuncis i més anuncis, de manera, que arriba un punt en que ja no saps que és el que estàs veient. La presentadora del programa i el que anomenen el "jurado", una gent que espero que el que fan és un paper, perquè d'altra manera, em fa l'efecte que la seva intel·ligència  deu ser superada sense gaire problemes per qualsevol mico del zoo, a més de malcarats i mal educats. Els concursants, tampoc sembla que el nivell sigui el més important, ara, això si, tots molt emotius i de la llàgrima fàcil. Perquè, qui es deixa insultar per aquella gent? Et poden dir que no cantes bé o que no t'ha quedat bé, però no cal ser "borde" i arribar a l'insult. Bé, tampoc descobreixo la sopa d'all, ja és la tendència de tele 5. Insultar, cridar, plorar i ensenyar les misèries de la gent. Em va posar de tan mal humor, com pot haver tanta gent que vegi aquests programes? Concursos de gent que canta no és res nou, però ara és una passada.

2 ona.- Quan aquest matí he agafat l'ascensor per anar a treballar, he trobat enganxat a la paret un panflet de propaganda d'una parròquia, ja en vaig trobar un per nadal, també hi havia un altre en el primer replà a abaix. El de l'ascensor l'he tret llavors, l'altre quan he tornat a la tarda. M'ha posat de mal humor, i era al matí a quarts de vuit, a l'hora d'anar a treballar. L'he arrencat i llançat a la paperera del davant de casa. Era propaganda d'una parròquia. Deia, alguna cosa semblant, com que vagis a les celebracions de la parròquia, que és ultra mega guais. De les creences i tendències de cada veí, no tinc res a dir i que cada un cregui el que vulgui i pensi el que vulgui, però les parets de l'escala no són un espai per l'expressió de les creences i anar fent propaganda. Si el mateix fos d'una mesquita o d'un partit polític, de ben segur que hauria tingut cua de veïns per queixar-se. No m'agrada que això passi, l'ascensor i les parets de l'escala poden acabar semblant un tauler d'anuncis i no és el cas. Penso posar una nota de queixa i demanar que no torni a passar, no sé si servirà de res o potser m'ho prenc massa a la valenta.

1 comentari:

onatge ha dit...

Pel qeu fa a la primera, veig molt poca televisó (potser és que en fan poca...), m'agrada més llegir escriure o escoltar música o mirar el mar... Però quan alguna vegada he vist algun petit fragment dels programes que tu anomenes, penso que la mitja cultural i mental del país, està fatal...

I pel qeu fa a la segona també penso com tu, que cadascú pensi i cregui com vulgui i amb el qeu vulgui, però em sembla massa fort utilitzar les parets d'una casa per això...

Des del far bona nit.
onatge