dimecres, 2 de febrer del 2011

DUES COSES

Tinc una teoria, però no l'explicaré, com diu en Sabina en una cançó. El cas és que cada vegada que em foto una hòstia m'he de comprar alguna cosa. Quan l'altre dissabte esquiant, vaig caure i vaig picar de cap, semblava que aquest cop m'havia sortit més o menys bé, només m'havia comprat un barret de llana molt xulo.  Semblava, perque les meves cervicals anaven fent la guitza i la continuen fent, però a hores d'ara la gratificació ja està feta i no augmentarà. Perque? Tan simple, com que divendres, havia de fer temps per anar a veure a una gent, fa fred i vaig anar a fer un cafè. Mala decisió? No ho sé. Al costat del bar, havia una botiga d'esports i al passar, tenien a l'aparador un anorac....que em va enamorar, el preu no estava malament, que tenen uns preus els anoracs!!! Vaig entrar a la botiga per demanar si el tenien en un altre color que no fos el blanc de l'aparador, si, en negre, em va dir la dependenta. M'el vaig emprovar, el blanc, el negre, d'altres anoracs. I més contenta que un gínjol, una estona després, sortia de la botiga amb el súper anorac blanc nou.
Si, és molt brut, ja ho sé i ja ho sabia d'entrada, però em va agradar. I quin èxit va tenir el meu anorac! Tothom es va adonar que portava anorac nou, era fàcil adonar-se, de negre i taronja a blanc és un canvi, però una cosa és veure-ho, cosa fàcil i una altra és que tothom t'ho digui. Jo volia un anorac que fos sofert!

Ahir vaig anar a València, altre cop executius habillats amb el seu vestit, corbata i cartera de pell o també bossa negra pel portàtil. A l'anada, no em vaig fixar, tenia molta son, havia dormit poc i no tenia tots els meus sentits alerta per "observar" tot el que passava i a tothom, amb el que a mi m'agrada això!. Jo també portava la meva bossa, però no és tan fashion com tot això, o si? Un amic meu diria que és hipi, com sóc jo, un altre diria que ja està bé, un altre diria que és el meu estil, que afortunada de mi que tinc un estil. La bossa o cartera, és de la marca aquella de la puça que fa petons i és marró amb tot de fulles d'arbre amb el nom de cada arbre, però la cosa de la bossa està en que en el mig hi ha la fulla de maria i la fulla està fumant amb ulls de penjat. La bossa fa temps que la tinc, i la porto sempre a l'oficina, però vaig en cotxe i no es passeja gaire, però ahir, va agafar el metro i el tren i vaig veure com la gent es mirava la bossa i em miraven a mig. A Barcelona no havia policia a l'estació, però a València si i vaig poder veure com em miraven per si em paraven. A la tornada van tornar a posar la pel·lícula Crepúsculo, si al final me la sabré de memòria!