dilluns, 18 d’abril de 2011

HE TREPITJAT MERDA!!!!!!!

Dec haver trepitjat una merda i molt, però que molt grossa. Avui tot just fa un mes que ma mare em despertava a les cinc de la matinada que s'havia caigut i no es podia aixecar de terra. Resultat: el maluc trencat, operació amb pròtesi i quinze dies d'estada a l'hospital de la Vall d'Hebron. De fa quinze dies que cada dia ve una dona a estar-se a casa amb la meva mare tot el dia i vigilar-la, que cal pagar-la perque resulta que nosaltres segons el criteri de sanitat som rics i encara gràcies que ens visiti el metge.

Ahir, obligada, vaig haver de donar per finiquitada la temporada. Si, obligada, no perque tanquin pistes, que encara no, sinò perque m'he fotut enlaire el genoll, el lligament lateral intern del genoll esquerre. Que guai! Un altre cop el mateix genoll i un lligament que ja estava tocat de quan fa 12 anys em vaig trencar el creuat anterior. Com va passar? Molt fàcil, baixava per la Tosa Vermella, a Masella, la part de dalt no estava malament, ja eren quarts de dues i ja pensàvem en plegar, quan vaig arribar a una zona, just abans d'entrar al mur, que ja sabia que la neu estava transformada per les anteriors baixades i vaig afluixar la velocitat. Anava més a poc a poc per això de que era neu primavera i va passar, l'interior s'em va enganxar i vaig notar com cada esquí anava per on li donava la gana que no era per on volia anar jo, això si que és una divergència total d'espàtules i no el que el meu súpermoni, en Quim, diu que faig quan diu que faig divergència d'espàtules. Va haver un moment en que pensava que anava a quedar oberta en canal com un vedell o un be a l'escorxador. Vaig anar a espetegar contra la neu, em va saltar l'esquí, les ulleres i els pals, un va quedar tot rebregat, després m'el va redreçar. En quan vaig aterrar a la neu, previ crit, ja sabia el que m'havia passat, havia sentit el crec, que ja havia viscut fa 12 anys. El meu genoll s'havia regirat. Abans d'aixecar-me ja tenia al meu costat un moni que estava allà amb un grup i em deia: " Joana, t'has fet mal?" Jo mateixa em vaig sorprendre quan contestava amb un SI rotund i al mateix temps quan m'ajudaven a aixecar em deia a mi mateixa: "La meva mare, el meu "jefe"". El moni, va trucar a l'escola, envieu la llitera, que la Joana s'ha caigut, s'ha fet mal i no pot baixar. La llitera va arribar en un moment i van començar els preparatius. Jo patia pel Manel, que just l'havia deixat de veure quan entrava al mur i els vaig dir que l'avisessin que estava al Cap del Bosc i estarien patint que no baixava i no havia rastre de mi. Em va trucar l'Itziar que en Manel no podia.
Em van baixar en llitera, la cosa a la que sempre he tingut més por, després de l'Atrevida. Quan no vas dins de la llitera, sembla que van a poc a poc, però la sensació quan vas allà dins lligada no és la mateixa. El noi, m'anava dient per on passàvem i jo també havia coses que anava reconeixent, tot i la poca visibilitat que tenia. Per si algú no ho sap, jo no m'ho havia plantejat mai tampoc, el cap és el que va davant. No havia més remei que baixar així, però fet i fet tampoc és tant com em semblava.

Quan vaig arribar a baix al pla, tapada com anava no veia res, però vaig sentir en Quim i quan em van començar a destapar i deslligar el primer que vaig veure va ser en Quim i la Mar, que com que en Manel i l'Itziar no havien arribat encara esvan fer càrrec dels meus esquís. També estava l'ambulància per portar-me al servei mèdic, em podien haver acompanyat a peu!. Per mi aquest comitè de benvinguda ja em va semblar excessiu, però sembla ser que estava tothom i és clar, tothom ho sabia.
Ara, estic empastillada, amb la cama immobilitzada i amb un esquinç o possible trancament total o parcial del lateral intern, això només ho sabré quan em facin la ressonància. Caminant amb crosses per poder anar al lavabo.
Com sempre, no puc més que agraïr el tracte que tenen amb mi a Masella, no com d'algú altre.
Així doncs, dono la temporada per acabada a 16 d'abril. Però, esperant ja amb ànsia la vinent, que estrenaré esquís, una passada.

3 comentaris:

Núria ha dit...

Cuida't que hem d'anar a veure floretes!!!

Joana ha dit...

Núria:
Ja ho vaig pensar, la temporada d'esquí ja està acabada i no dona per gaire més, però les floretes no me les vull perdre!!! Ara ja ho sé, és un trencament total del lligament lateral intern i tinc per quatre setmnanes enguixada de l'angonal fins el turmell

Núria ha dit...

Ostres, Joana, quin pal. Em sap greu... Cuida't molt!!