dilluns, 16 de maig del 2011

EL QUE VEIG XIV

Avui té un subtítol, I el que pateixo. No sé pas quan deu pesar això que em van posar, però amb la calor, per dins es va suant i va relliscant. Durant la nit, l'interior s'eixuga i al matí puc pujar-ho amunt. Els dies van passant i `"l'ente" es va ennegrint per fora i ara que ja em poso el vestit ridícul més, però per dins la sensació és que es va degradant igual i em fa vergonya només de pensar que pot sortir d'allà dins el dia que m'ho treguin. Imagino, que podré fer una carn amb bolets, portaré una bossa per collir-los, ceps, moixarnons, potser algun rovelló, trompetes, segurament Phallus impudicus o Clatrur ruber, per la pudor que deurà fer! Les ungles dels peus van creixent i creixent, si no m'ho treuen aviat, podria llaurar un hort si el tingués. Amb sandalies i sense mitjons, el peu esquerre està adquirint un aspecte com els de la gitana gorda que menja el que troba a les escombraries i es posa la roba que troba als contenidors sigui quina sigui la talla. Ha quedat una mica guarru el post, ja explicaré que surt!



2 comentaris:

òscar ha dit...

Sembla que tinguis instal•lat una mena “d’Alien, el vuitè passatger “a la part inferior del teu cos. A la peli, i a la vida, els aliens sempre acaben perdent : )

Joana ha dit...

Òscar:

Per sort que perden, però fins que no arriba el moment són emprenyadors. Quan m'ho treguin sortirà un exèrcit d'aliens!