EL QUE VEIG XVII

Ja està!!!! Per fi m'han tret tot allò que tant m'impedia. No, encara no tinc l'alta, ara falta la rehabilitació, he d'esperar que em truquin. Quina llàstima de cama! els meus quàdriceps! I encara el metge donant ànims, "el cuádriceps cuesta mucho de recuperar" Encara em fa mal si em toco i em pica, tinc tota la pell resseca i com que com aquell qui diu acabo d'arribar del metge, vaig a ruixar-me la cama amb aigua a la dutxa i a posar-me una mica de crema hidratant a tota la cama i el peu, si és que arribo perque no la puc doblegar. Però, que tremolin, que es pensen que no recuperaré els meus quadríceps?, i tant! Necessito anar a veure floretes i poder pujar a la Tossa d'Alp i per quan tornin a obrir pistes està a punt! Per sort, em sembla que això el meu "jefe" no ho mira, que sinó vaig arreglada.

Fa un parell de dies, ho pensava, com era possible que m'hagués passat, ja ho sabem les coses passen i ja està, però després ho analitzes i penses, si, s'em va enganxar l'interior, però perque? Anava massa cansada i estressada, la meva mare feia tot just una setmana que havia sortit de l'hospital i jo les nits(aquella inclosa) les passava mal dormint al sofà i gairebé en vetlla