dissabte, 28 de maig de 2011

EL QUE VEIG XXVI

Ara si, ja es pot dir que són les hores prèvies al partit, malgrat a TV3 fa dues setmanes que estan fent la prèvia al final. M'agrada el futbol, si, i sóc del Barça i el veuré per la tele, és clar. Mai no he anat a veure un partit al bar o en una mega pantalla. El partit, a casa o al camp. Els meus nebots, avui ja han arribat vestits del Barça, no sé d'on els ve aquest fanatisme, a casa, mai hem estat fanàtics, si, del Barça, però si han perdut, hem sopat i no hem plorat. Això ja va començar a canviar amb el meu nebot Àlex, que va plorar quan el Barça va perdre la fatídica final d'Atenes i altres partits. Podria ser que són una generació que sempre han viscut victòries i no aquell patiment que sempre s'havia viscut.

Coincidint amb la final de Wembley, a Barcelona hi ha altres actes i activitats, a esmentar: les colònies d'estiu a la Plaça Catalunya, el Primavera Sound i la Festa Major del barri de Prosperitat a Nou Barris. Com sempre, aquest últim event, és per mi el més important o el que més m'afecta. No perque hi participi, que mai he anat a cap acte. Si, sóc i sempre he estat molt poc del barri i això que de sempre he viscut al mateix lloc. Just, al parc que hi ha a sota de casa, és on posen un dels escenaris on fan els concerts de música alteranativa. Ahir, van començar la música, grups dolentíssims que desafinen i es desganyiten els cantants, a les sis de la tarda i a les tres encara durava, avui han començat a les quatre de la tarda. Un xumba-xumba que fa vibrar totes les partícules de ls vidres de casa i moure tot l'edifici. No sé qui va a veure aquests concerts, perque ahir a la nit no es veia ni una ànima pel carrer i dic jo: "Si hi hagués gent, hauria moviment!"Ara aquests concerts són molt civilitzats, abans quan la plaça no estava urbanitzada i era el descampat, on havia estat l'institut en barracons, es montaven concerts que podriem dir eren les primeres "Festes Rave", duraven una setmana i dormien allà durant el dia tirats per terra, no havia lavabos, com ara. Realment, eren alternatius, rastas i penjats autèntics, res de disseny. Durant una setmana, pel carrer et trobaves els penjats aquests plens de pols i havia moviment. Al matí, en anar a passejar el gos al descampat, tothom feia la seva, uns dormien, els altres passejàvem el gos. Així, que aquesta festa l'he patit de sempre, i a més coincidia amb època d'examens a la facultat!



2 comentaris:

Núria ha dit...

HAHAHA. M'agrada això de les colònies d'estiu a la plaça Catalunya!!! Ben trobat!!
A mi m'ha fet mandra parlar dels Indignats. A mi també hi ha coses que m'indignen però no me'n vaig de colònies perquè m'he de guanyar les garrofes, saps? Avui demanaven (exigien) que la gent no anés a Canaletes a celebrar la victòria i feien controls de qui "entrava" a la plaça. Goita, ara resulta que la plaça és seva i manen ells. Indignant.

Joana ha dit...

Núria:

Està molt bé que es queixin i que cal fer alguna cosa, però el món no s'atura per quatre reivindicant. És que a mi m'han recordat els campaments d'estiu dels esplais quan treballava a les cases de colònies, intendència, assemblea, vida quotidiana, tallers, ja només els falta utilitzar la paraula racons. Molt hippy i antisistema de disseny.