dimarts, 21 de juny de 2011

EL QUE VEIG L

Avui fa cinquanta dies que faig això, ja són dies i fotos fetes, però allò de qui no té feina el gat pentina, doncs jo anar fent, com si les coses no anessin amb mi, tampoc puc fer gaire més i esperar que passi el temps, com fa el colom damunt del fanal. Però em neguiteja, deixo que els dies passin i s'escoli el temps com si res, aparentment. No dormo bé i sovint m'agafa un no sé què a la boca de l'estòmac. Em diuen que les coses requereixen temps i jo només pregunto quan podré conduir, no pel circuit de Catalunya, sinó per Catalunya i l'estranger. La gent pensa en les vacances i jo no sé ni que podré fer, no puc fer plans.
Em pensava que l'ajuntament havia prohibit les antenes als terrats, bé que hi haguessin tantes, queda molt lleig tanta ferralla!
Dissabte, vaig formatar el miniportàtil, amb aquella alegria, que sempre faig totes aquestes coses i que va passar? Doncs, que tot el que tenia a l'itunes va desaparèixer, avui he tornat a instal·lar-lo i estic passant CD's a la biblioteca de l'itunes, però hi ha coses que les he perdut, coses que havia baixat de l'emule i que també vaig dilapidar amb aquella alegria. Així passen els meus dies, amb una activitat frenètica.
La meva quota lectora ha augmentat, ja m'he llegit un altre llibre, en total dos en dos mesos. Una Part del tot de Steve Toltz, és divertit, m'ha agradat, diferent de gairebé tot. I Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine de l'Albert Espinosa, psa! no està malament, entretingut, fora del normal, però l'estil no m'ha acabat de convèncer, potser es dediqués a la literatura juvenil, massa moralista pel meu gust. Vaja, d'aquells llibres, que dius, podria haver estat millor, el títol t'enganxa, el compres, comences a llegir i la història no està malament, té la seva cosa, però hi ha alguna cosa en la manera que no m'acaba de fer el pes, molt polseres vermelles. Bé, no tots tenim el mateix gust, per sort!