Avui és matí de Sant Joan, no hi ha ningú al carrer, només algun ciclista despistat, que deu còrrer cap a casa quan s'ha adonat del dia que era i ha pensat en que feia amb aquesta calor havent sortit en bici. Trencant la tradició, avui no dinaré a casa, no em toca fer el dinar, ni recollir després. Vaig a dinar de restaurant, no és que no ho faci mai, però així estic servida. El dia que torni a fer alguna cosa, hauré perdut la pràctica i no trobaré res de res, amb tanta gent remenant últimament per casa ja no sé on paren les coses. Hi ha moments en que em poso nerviosa i em treu de polleguera tot plegat. M'agrada, a mi, tenir-ho tot controlat i aquest any és tot el contrari, la feina, totalment descontrolada, la meva mare, que també es descontrola. La meva vida reduïda a no res, ni vida social, ni res de res, com que no em diuen ni aproximat quan podré estar mitjanament recuperada, no sé ni que podré fer per vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada