dilluns, 27 de juny de 2011

EL QUE VEIG LV

Ja semblo jo també aquelles àvies, que diuen, avui em toca anar amb el meu fill o la meva filla, que els faig nosa. Segons com, prefereixo que vinguin a casa, jo estic més a gust i sovint la meva cunyada llavors no ve. No sé, potser jo sóc molt rara, però no m'agrada que es tregui les sabates i posi els peus per tot arreu, a casa seva, que faci el que vulgui, a casa meva, jo em trec les sabates, però és casa meva, i ja avanço dient que a casa de la meva germana tampoc no ho faig. Quan vaig a casa d'un altre no demano res de roba per canviar-me, bé, jo no em canvio mai a casa tampoc, no tinc roba d'estar per casa. 
Aquests dos angelets, són el que no hi ha, i no pensen una de bona. Molts cops m'he de reprimir les ganes de no ficar-me, són els seus fills, però amb el meu germà ara fa una estona li he dit, els doneu missatges contradictoris i a les pobres criatures s'els fa un tallcircuit. Després de tenir el gran escampall, molts cops incentivat per ella, aleshores en el moment de més esbalotament, els cau la gran bronca perque han tirat per terra i de la manera menys animal una joguina, quina importancia té si els has deixat escampar tota la caixa! A més els fa xantatge emocional, sembla la meva mare en això, "Voleu que la mama estigui trista" Però si la tia va a fer la migdiada, i dues hores! No ho entenc això, estar sempre cansada i sempre tenir son,la meva germana també, sempre està cansada i sempre té son, sempre dormiria. Potser no ho entenc, perque jo mai estic cansada o amb poc ja en tinc prou. Potser ara no estaria així, si hagués descansat més aquells dies, reconec que anava cansada o millor dit, reventada el dia que em vaig trencar el lligament, però no haver pujat a Masella aquell dia no hagués implicat descans, ans el contrari més estrés i com que si és hivern i Masella és oberta, anar em relaxa, ja ho sap tothom, si més no per un dia sóc feliç i em relaxo. Relaxar-me em va fer sortir tot el cansament.