dissabte, 11 de juny de 2011

EL QUE VEIG XL

Avui, tot el dia que tinc posat el 3XL, fan una marató d'en Bugs Bunny, feia segles que no en veia i són genials. Quan l'Àlex era petit, de la Warner feien una cosa que a mi no m'agradava gens, eren els Looney Tunes. Però, ara TV3 a recuperat els autèntics i són genials, han fet aquell de "temporada de patos, temporada de conejos, temporada de patos, temporada de conejos, temporada de patos, temporada patos" i a l'ànec li explota la cara. El gall Claudi, el diable de Tasmania, en Porky, en Silvestre, l'ocellet, el pistoler, el coyote i el correcamins i tots. La memòria és molt mala consellera, algú recorda un episodi del coiot i el correcamins, en el que el coiot no acabés pel cap baix com mitja dotzena de vegades esclafat al terra o amb els morros explotats? i en Silvestre al darrera de l'ocellet, quants cops queia dalt a baix de l'edifici? o els cops que al caçador li explotava el rifle per que en Bugs Bunny li feia donar la volta? o el Pato Lucas (ànec Duffy, en català normatiu) quants cops acabava sense bec i desmontat? Terres asserrats a propósit per caure. Tonto, burro, idiota, estúpid, en tots els episodis. La competència de l'època, Hanna-Barbera, tampoc es quedava curta, el pobre gato Jinks, que era andalús, rebia per totes bandes. A Don Gato, el Matute, el policia, no veia per on li veien. Aquell gos d'atura que fitxava i vigilava el ramat des d'el cingle els feia passar ben magres al llop. El gran Iogui portava al pobre Guarda Boscos a límits insospitats. A la Carrera de Los Autos locos, en Pierre no doy una y el seu gos Patan, sempre acabaven espinyats pels marges de la carretera, els explotava el motor del cotxe i altres coses més. A programes com "Los Chiripitifláuticos" es fotien clatellots de quedar estampats a la paret. Sembla que quan jo era petita no havia violència, només Heidi i Marco, era un altre tipus de maltractament.
Que ens agradin més o menys els dibuixos que fan ara, no vol dir que aleshores no hi hagués violència. Hi ha a qui no li agraden els dibuixos animats, a mi si, sempre m'han agradat i segueixen agradant-me. Hi ha alguns dels que estan fent avui, que no sé si són molt per nens, ja no que es fotin unes nates impressionants, sinó, l'argument i aquelles conilletes o gatetes o aneguetes com molt sexis i exuberants.