diumenge, 12 de juny de 2011

ELQUE VEIG XLI

Tarda de diumenge, que sembla que el temps vol canviar i començar a fer el temps que toca, a mi ja m'està bé que faci fresqueta, no sóc de calor, no m'agrada suar i aquella xafogor que acostuma a fer a Barcelona a l'estiu.

Diumenge vinent he d'anar de bateig i no és que m'amoinés gaire el tema, no hi havia pensat fins ahir, que el meu germà, sempre una mica agonies i buscant tres peus al gat, va començar a dir-me que calia mirar que es posaria la meva mare per l'esdeveniment, molt dir, però no va mirar que havia a l'armari. Tot seguit, em va demanar que em posaria jo, I jo que sé, d'aquí a diumenge! Aquest matí he mirat el meu armari, no em cal posar-me davant de l'armari per saber que hi tinc, però he de pensar. Si fa com aquests dies! Els pantalons blaus, que he portat quan anava amb la cama immobilitzada, que són nous d'aquesta primavera i m'els havia comprat just abans de caure, encara sort i dels altres dos així amples, perque tota la resta de pantalons no m'entraven per la cama. I de brusa?alguna de les blanques. Si fa bo, doncs la cosa es complica, estic blanca i descolorida com no ho he estat mai en aquesta època! Tinc una samarreta nova, sense mànigues, per estrenar, inaudit en mi, però no queda bé amb els pantalons blaus, per ser massa amples, amb uns de blancs també pot quedar bé, ò amb unes malles o com els diuen ara, leggins. Queda l'opció, vestit, el negre, el de "la casa de la pradera", aquell que serveix per allargar una altra cosa, o també una faldilla i una samarreta o brusa. Depen de que em posi, toca les sabates, sandàlies, els botins de primavera que això si, els vaig portar dos o tres dies. No crec que ningú vagi gaire arreglat, si fos l'altra banda de la familia si, que això s'ho miren més, en aquesta no tant, però si no vaig com se suposa que he d'anar si que m'ho sentiré a dir. I he de mirar que es posarà la meva mare!