divendres, 17 de juny del 2011

EL QUE VEIG XLVI

Ja fa calor i aquell paisatge que ja tan coneix tothom s'ha trasnformat en això. Durant el matí no es pot obrir la finestra i encara menys la persiana, sinó entra  massa sol i calor.

Ahir al vespre, quan van venir la meva germana i el meu cunyat, la meva germana em va fer notar que l'habitació que havia de ser la biblioteca i finalment s'ha convertit en el traster, feia olor de reclosit, però no ho va dir així, va dir que feia olor d'estació de tren, que semblava que acabessis d'entrar a l'estació de Sant Andreu Arenal. Jo no sóc de tenir les habitacions tancades, i sempre ho tinc tot obert, però amb l'equatoriana a casa, ara és com una batalla, hi ha llums que sempre deixo oberts, com el de la cuina i ella sempre el tanca, igual la porta. No m'agrada tenir les portes tancades, tret del lavabo i ella sempre les tanca totes, i aquesta habitació, per acabar-ho d'adobar, no havia vist ni que tenia finestra. El meu germà, a més va tancar el porticó i em va posar coses al davant, de manera, que amb la meva incapacitat no puc anar traginant segons què. Avui, quan ha arribat la noia, que amb 45 anys ja té dos néts, li he dit que obrís la finestra. Perquè els agrada estar sempre en penombra?

Avui a l'escola del davant de casa toca el festival de fi de curs, el que organitza l'AMPA, l'oficial de l'escola, ja el van fer fa quinze dies. Estic entretinguda escoltant cançons xumb-xumba i sentint aplaudir a uns pares massa devots dels fills. Tenen un equip de só digne d'algunes discoteques. Coses que passen, mentre les cançons i balls que els ensenyen a l'escola els mestres, arriben algunes a ser nyonyes i carrinclones, no passa el mateix amb la festa d'avui, que són xumba-xumba i moltes de les nenes són petites "lolitas" i els nens macarres, amb coreografies dignes d'un concert de la Shakira. Anem d'un extrem a l'altre, el Ball de Sant  Ferriol versus Shakira. Com no han d'estar malament les criatures!