diumenge, 5 de juny de 2011

EL QUE VEIG XXXIV

Avui ha fet un dia tot estrany, primer feia bó, després s'ha anat tapant i cap al migdia ha començat a ploure si s'hagués d'acabar el món, això ho diu ma mare. He marxat a dinar i encara plovia, ara torna a fer sol i tot!
Estic trigant molt a escriure això, perque mentre, estic llegint i contestant uns sms amb un amic de fa molts anys i de tant ja li agafen aquestes coses d'enviar sms per veure com va tot. Ja m'agrada, vol dir que hi ha algú que es recorda d'una quan podria estar pensant o fent una altra cosa.