diumenge, 24 de juliol del 2011

CANVIS

Ha estat cap de setmana de canvis domèstics, ja fa dies que ho portava de cap, però calia que l'Àlex, el meu nebot gran i el meu germà posessin de la seva part. L'un havia de decidir quines joguines volia conservar i quines no, ja li vaig dir que alguna cosa es podia quedar de moment a casa meva, com per exemple algunes de les que havia i hi ha a la prestatgeria de l'habitació de la meva mare, però també va fer neteja d'allà, tot i que les va deixar, El Templo del Sol i el cotxe teledirigit era el més urgent per mi, ocupaven molt espai, massa. Això s'ho va emportar, entre altres coses com puzzles (la branca masculina de la familia té aquesta afició), els warhammer, pòsters dels pokemon, blocs de dibuix amb dibuixos i capses de colors noves de trinca, ninots de plàstic tipus tortugues Ninja, spiderman i així i és clar coses que ja no recordo perque jo estava omplint allà on quedava buit. Avui li ha tocat el torn al meu germà, i també hem fet una bona neteja de coses que ja no tenen cap utilitat. Puc dir que ara tinc dos estudis, ho començo a aconseguir, un el pintaré el mes d'agost, no sé de quin color, ara és de color com salmó, accepto suggeriments. Encara falta fer net del tot, però comença a veure's amb cara i ulls, sembla que per fi, aquell armari i prestagtes que em vaig fer fer lluiran una mica. Hi ha coses que no tenen remei, com la bicicleta i els esquís, però són meus i tinc assumit que han d'estar allà.



4 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Jo també he estat desembraçant, endreçant i pintant!
Va bé fer-ho, et queda una sensació molt agradable.

Ah!, vaig pintar el passadís i una habitació-despatx de color verd-grisós però viu, ni fluix ni fort, el sostre blanc,...bé, difícil d'explicar...però estic encantada de com ha quedat!

Joana ha dit...

Agnès S.:

Si, et quedaries mirant-ho encantada!

Verdial ha dit...

De cuando en cuando es necesario hacer limpieza de tiestos que no nos sirven y ocupan sitio. Te quedaron dos estudios estupendos.

Un abrazo

Joana ha dit...

Verdial:

La verdad es que estoy contenta. Casi ni me lo creo!