dijous, 7 de juliol de 2011

EL QUE VEIG LXV

Quan l'any passat em va tocar ser presidenta de l'escala, van passar de mi com de la merda, que ja m'estava més que bé!, tret de quan no veien la tele, que és sagrada, no funcionava l'intèrfon o s'havia fos algun o alguns dels llums de l'escala. Això va durar fins el març, que el càrrec va passar a una altra veina. Sóc força aficionada a posar notes a l'ascensor si em fan alguna cosa, com que em robin les revistes de la bústia, algú faci massa soroll i coses per l'estil, però sempre són coses personals o que no sé qui és el que ho fa. El mateix dia que havia la reunió anual pel canvi de junta i aprovació de pressupostos, es van fondre totes les bombetes de l'entrada. No és pas una cosa que no es vegi per tothom, si es fon un llum per damunt del que un viu, pots no veureu si no ho diu ningú altre, però els de l'entrada? Fins ahir no els van canviar! Fa uns dies, li vaig enviar un correu al de l'administtració de finques, comentant això i altres coses, el senyor em va dir, tomo nota y ya mandaremos un electricista. Oli en un llum, als pocs, una veina, venia a casa amb l'excusa de demanar com estava la meva mare i em deia que ella li havia deixat una nota a la presidenta, pel tema dels llums, que era ella qui havia de fer el canvi i que jo li fes una nota d'aquelles que jo sé fer, que si venia un lampista ens cobraria i que ella no estava disposada a pagar. Vaig pensar: "Quins sants collons! Ara em veniu a tocar a mi el que no sona!" Un altre dia, quan marxava cap a la rehablitació, una altra veina també em va dir el mateix, i a mi, que cony m'importa! Aneu a la presidenta! Ahir, mentre esperava que vingués el de movistar per arreglar-ho tot plegat, truca a la porta la Presidenta. Que ja havia posat els llums, que els havia posat tots, que no diguin res, no volien llum, doncs ara tenen llum! I a mi que m'explica! Resulta que el abans algú li havia deixat una nota amb molt mala baba a la bústia, on li deien que era la seva obligació canviar els llums  que si venia un lampista a fer això, ho pagaria ella. Em vaig imaginar qui havia estat i li vaig dir que jo li havia enviat un correu al de l'administració, i que entre altres temes també li comentava, però que no havia estat jo qui havia deixat l'anònim a la seva bústia. A banda que per com estava escrit no era el meu estil, la qual cosa això ja ho deuria suposar. A la meva escala és que són la hòstia! Mentre vaig estar presidenta, del tema arreglar l'entrada, que està feta una merda, no van venir a dir-me res dels pressupostos que havien anat recollint, ara tots em comenten que cal arreglar l'entrada. Però, és que volen fer obres faraòniques, i ja tothom sap la poca gràcia que a mi em fan aquestes coses!