dilluns, 11 de juliol de 2011

EL QUE VEIG LXVII

A aquestes alçades tothom ja sap que els temes de bricolatge no són el meu fort o millor dit la meva passió, per tant, no tinc un taladro i la meva caixa d'eines es limita a quatre tornavís, un de molt mono, unes tenalles i poca cosa més en un necesser de regal d'una colònia. Així, que quan l'altre dia vaig anar a comprar unes persianes enrollables de bambú, no vaig mirar com anava enganxat, la meva intenció era de penjar-ho a la mateixa barra de la cortina i tan amples! Però va resultar que calia posar tacs i collar-ho al sostre, tot molt fàcil si tens les eines i pots fer la feina, no puc pujar a l'escala! Així que li vaig dir al meu germà que portés el taladro quan vingués. Demà el sol no entrarà fins el rebedor a primera hora i tampoc farà tanta calor al no entrar tot el sol durant tot el matí. A la meva mare li ha canviat el termostat i ara sempre té fred o diu que té fred i porta tot el dia una jaqueta posada, de tant en tant diu que té mooooolta calor, però no puc obrir la finestra ni l'aire condicionat perque diu que hi ha corrent d'aire i que sortirem volant i que agafarem una galipandria. Els nens miraven dues pelis alhora, els pingüins se van atascar (els pingüins de Madagascar) i a son pare com feia la feina, jo feia un reportatge gràfic de l'esdeveniment i la meva mare, no sé, en el seu món, que no sé com deu ser ni on deu estar.
Ha tocat també sesió de parc amb bicis incloses i també petards. Quan hem baixat a la tarda, hem trobat un home, que abans tenia una botiga de tota la vida allà al cantó, era la polleria de la senyora Luisa i el Carlos. Doncs, fa uns anys la dona va morir i avui l'home, que em coneix de tota la vida, volia lligar amb mi, quin èxit el meu!