EL QUE VEIG LXXIV

I mira que m'agraden els préssecs i si són els d'aigua encara més, quan t'els menges i arriben a regalimar pel braç fins el colze. No podia haver desgràcia més gran al món que ara em surti alèrgia al préssec. Últimament, algunes vegades en menjar préssec d'aigua, amb els de vinya no passa, de moment, si em toca el que seria el bigoti, em surt una urticària a sota el nas i cou. Fins ara, només és això i només cal que em passi aigua per la zona i em renti les dents i ja està, problema solucionat, però és que m'agraden molt els préssecs d'aigua. Quan deuria tenir uns 12 anys, em vaig arribar a menjar 7 préssecs depsrés de dinar i no van ser més perque em van treure la fruitera del davant!

Fa una estona, he anat al Leroy Merlin, si, jo, l'antibricolatge. He anat a comprar "masilla" per posar a la banyera, que sembla que perd aigua per alguna banda i tinc una taca d'humitat a la part de fora, ja posats també he comprat més per la pica de la cuina. No m'ha costat gaire trobar on estaven aquestes coses, ho tenen ben indicat i tot molt ordenat. Quan m'he plantat davant del pany on estaven tots els tubs d'aquestes coses, hi ha per tot! vidre-vidre, vidre-fusta, fusta-banyera i fins l'nfinit! La fila que deuria fer deuria ser també de les que fan patir, no se m'havia acudit res millor que posar-me un vestit de color rosa, de fet és el color salmó que diuen, de fil i amb un volantet de batista brodada, el vestit ideal pel bricolatge. Anava acompanyada de la meva mare i l'equatoriana que la cuida, que pensat ara, anaven totes dues sense documentació. No han passat ni dos segons, que tenia al meu cantó un noi de la botiga per ajudar-me en el que necessités. Dos tubs de silicona blanca anti-moho i anti-humitat i una pistola. "A la caixa li donaran la cànula per tapar". El noi, m'ha explicat com anava la cosa. Ja sé que no té gaire misteri, però que voleu que us digui, una és més soca que soca per aquestes coses. He decidit, que la banyera ho faria demà al matí, un cop ja no calgui fer servir la dutxa, però la pica de la cuina si que l'anava a posar llavors, no fregaré plats, ni esbandiré res fins demà. tal i com he arribat, amb el meu vestidet i les meves sandàlies noves, m'he disposat a segellar la pica de la cuina. Poso el tub en la pistola, que ja m'ha costat trobar com s'allibera, ja està! ara ja només calia apretar i passar per la superfície, no sortia res! i jo fent una força sobrehumana i de força en tinc! Llavors la que cuida a la meva mare, em diu, "¿ya le has cortado la punta?" No havia tallat la punta! i clar, no sortia res de res per la punta. Ja sé que no té cap misteri i ho fa qualsevol inútil, que no sap fer la o amb un canuto.

He decidit, que pintaré dues habitacions, en la que dormo i la que fa d'estudi, ja explicaré com va, però això serà a l'agost.

Un cop feta la feina i inmortalitzada en una foto, he fet unes fotos al carrer, que ja és tan conegut per tothom, feia una llum que no sembla d'estiu i aquests núvols tan plans per sota quedaven xulos.