dilluns, 18 de juliol del 2011

Riña de Gatos. Eduardo Mendoza

El vaig comprar quan va sortir, però no l'havia començat fins ara. En castellà, si, esclar, així pots gaudir de tot el llibre. En aquesta ocasió, Mendoza, deixa Barcelona per situar la seva novel·la a Madrid. Com sempre, unes situacions ridícules i unes intrigues de vegades pròpies del bodevil fan que la novel·la transcorri per un Madrid convuls. Un anglès, expert en pintura espanyola i més en concret de Velàzquez, és requerit a Madrid la primavera de 1936, per autenticar un quadre d'un amic d'en Primo de Rivera. L'home es veurà atrapat en una sèrie d'aconteixements i es veurà relacionat com per atzar amb tota mena de personatges, desde diplomàtics, passant per marquesos, polítics, la policia, Primo de Rivera, el General Mola, en Franco, putes de mala mort, espies russos, boltxevics i demés dels baixos fons de Madrid.

Molt divertida i entretinguda. Tot un mestre en Mendoza, amb un lèxic fantàstic, ho trobava a faltar, una novel·la d'algú que domina la llengua. Copio un tros:

"El inglés los dejó enzarzados en un duelo de dichos y paráfrasis. Lento y monótono, el tren seguía su camino por una llanura desolada dejando una gruesa columna de humo en el aire puro y cristalino del invierno meseteño. Antes de volverse a dormir oyó argumentar al republicano:
-Mire, padre, la gente no quema iglesias y conventos sin ton ni son. Nunca han quemado una taberna, un hospital ni una plaza de toros. Si en toda España el pueblo elige quemar iglesias, con lo que cuestan de prender, por algo será"

És genial! i així tot el llibre!