Hi ha piscines i piscines. I la piscina de l'hostal de la Vall Fosca, és si més no curiós. Està clar que la piscina no és el centre de la instal·lació i que tots els que hi anem no anem precisament per la piscina. Nosaltres anem a la piscina després de dinar, l'hora de la migdiada. Normalment, l'aigua està freda o molt freda i cal que faci sol i no marxi per poder-se banyar. Si fa sol, el banyet és la hòstia!. Deixant de banda la temperatura de l'aigua, enguany, banyar-se en aquesta piscina, era com banyar-se en qualsevol estany o riu de la vall i sobretot ho feies sempre en companyia, a saber, les ortigues que havien crescut al pedrís de la vora, els angelets que suraven a l'aigua, sabaters, abelles, mosques i un llit de fulles de salze al fons. La meva germana s'esgarrifava quan jo i el meu cunyat posàvem el cap sota l'aigua, no em sé banyar sense mullar-me el cap. Malgrat tot, no té preu poder-te estar remullant o prenent el sol i sentir i veure una àliga planejar pel cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada