ENCARA PROU!!!

Malgrat la setmana passada no ho semblés, estic de vacances. La setmana passada me la vaig passar a casa, motiu, vaig fer pintar l'habitació, d'això ja faré l'entrada. Avui, tocava realment començar les vacances! La primera idea, que he acabat decidint que ho deixeria per la tardor, quan ja comença a no fer bo era una altra, però la direcció que havia de prendre era la mateixa, el canvi de plans ha estat sobre la marxa. Com que anava sola, no he de donar explicacions a ningú. La meva idea era visitar els poblets, però he acabat arribant amb el cotxe al refugi de Malniu, feia molts anys que no hi anava, el primer cop que hi vaig anar encara no tenia carnet de conduir. El meu objectiu era molt petit, arribar fins el llac. No és gran cosa per qualsevol que estigui bé i en condicions, però per mi suposava un repte. És mitja horeta en condicions normals, he trigat una mica més, perque està clar que no he forçat gens ni mica la marxa, no volia fer récord, simplement ho volia fer i poder tornar al cotxe igual que he arribat. A més, m'he emborratxat! amb la de dies que feia que no sortia a la muntanya! De fet, la primavera i l'estiu fins avui, els he perdut, no havia vist floretes, ni verd, ni aigua, tan sols el que he vist als blogs que segueixo. Anar a Malniu, ara és com passejar per les Rambles, una mica ja buscava un lloc on hagués gent si de cas. La pujada és suau, no feia calor, tampoc fred, s'estava bé i he pujat sense notar res al genoll. La baixada és quan he notat el genoll, he d'anar amb més compte a l'hora de baixar que no pas al pujar, no puc deixar caure el pes ni tampoc saltar, però ho he fet i he arribat amb dignitat a baix i d'una peça, sense haver-me regirat el genoll i sense haver notat que l'havia forçat, ara estic la mar de bé.

Anar a llocs com Malniu és curiós, es pot arribar amb el cotxe fins el refugi i fa que hagi molta gent i de tota mena. He dinat un entrepà al refugi i he vist una tia que portava lligat a la cintura un paravent de color blanc o una cosa així, que encara duia penjat un forfet de Masella del dia 3 d'abril del 2010, l'any passat. Una notas i a més marrana. Vol dir, que aquest any no ha pujat a esquiar, ni a Masella ni enlloc i que a més no l'ha rentat!

També, hi havia tres parelles amb els fills, elles molt barbis i ells molt geiperman, que es pensaven que les graelles i les taules i la gespa era només per ells, ho ocupaven tot! A més, parlaven d'aquella manera, que per molt que no m'agradi quan els de fora del meu poble s'en foten del parlar de Barcelona, és horrorós i un atemptat contra la llengua, aquella gent que diu que vol iel a la cocacola i que van a la ioieria a comprar-se una ioia i a mé sense una vocal neutre ni per error. Apa, ja he criticat!