AVUI: NÚRIA

Avui quan he sortit de casa no tenia clar on anava, sempre una constant en les meves sortides, de fet havia una dicotomia, Montseny o Núria, s'esvait a l'haver de triar a Granollers cap on anava. Està clar, que ha guanyat Núria. També està clar que he pujat en cremallera, la gent són ansies fins i tot quan estan de vacances, quins nervis per agafar el cremallera, si no marxa si no ha pujat la gent i tots donant empentes i que volien pujar, però havien d'anar asseguts i sense que anés plé, quan vaig anar a l'hivern, a la baixada si que anava plé. Doncs avui anava ple, però tampoc era per tant, només que havia molt bebè amb cotxets i cadiretes, però no havia ni pals, ni esquís, ni botes, ni anoracs, ni tots els meus estris com a l'hivern. Molta gent no ha volgut pujar i no anava pas tan ple. El pujar amb cremallera sempre té el seu que, és nostàlgic i melangiós i això que ara amb el túnel que van fer el camí és més curt i perd paisatge. Havia molta gent que no havia anat mai a Núria, perque ho sé, doncs perque al sortir de l'últim túnel i ja enfila la recta de l'estació i ja es veu el santuari i el llac, s'ha sentit un Oh! al cremallera. Feia bon dia, i després he sabut que avui era el primer dia que feia bo i que havia tanta gent. 

El meu objectiu avui era arribar al refugi, els meus objectius no són molt ambiciosos, però ja són prou per anar agafant fondo. M'he trobat a una noia de la feina amb la familia (si Mireia, m'he trobat a l'Alba). A Núria fa uns anys van fer una cosa de creus, que és un Via Crucis, i hi ha una en que ens recorden que va tenir més sort que en Marco i l'Amedio. Altre cop, la pujada sense problemes, sense forçar, està clar, però a la baixada, és quan cal anar amb més de compte i assegurar més el peu. He fet fotos, evidentment! he jugat amb els filtres i altres merdes que porto.

Després dinar al prat, turista total! i un cop ja havia decidit que baixava, he trucat a un d'allà, perque aquest hivern, quan vaig anar per la cursa em vaig deixar un cable i em va trucar per dir-m'ho i vam quedar que un dia quan baixés de Masella per la collada que l'avisés, però ja no vaig estar a temps. Total que he baixat amb el cable de 50 metres, si és que no sé baixar de Núria sense anar carregada! Que 50 metres de cable pesen i fan nosa.

Després d'estar tants dies tancada a casa, estava més que blanca i avui podriem dir que m'he socarrat una miqueta, només una miqueta vermella.