divendres, 12 d’agost de 2011

SATISFETA

Ahir vaig anar a Andorra, no a comprar, que fa temps que no faig compres compulsives, em dec estar curant d'aquest vici, tampoc he tingut ocasió aquesta primavera i estiu de fer compres compulsives.  Vaig quedar amb un amic que té casa allà per pujar a veure'l, que ja feia massa dies que no quedàvem. Ell, és un animal i jo que era la meva primera sortida seriosa, després dels dos intents "domingueros" a Malniu i a Núria. Si ahir vaig fer el que vaig fer, la setmana vinent, podré pujar al Gento a la Vall Fosca. Qui deia que fer desnivells de 600m que m'oblidés fins a la tardor! 

Vam anar a la Vall de Sorteny i vam pujar fins el Port de Siguer, una passada! Feia molt bon dia, un cel blau i  allà dalt no feia calor sufocant, bufava el vent i això va fer que no fes fotos de floretes, que encara n'hi havia moltes. Sort que ha estat un any estrany i ara encara hi ha flors i puc veure'n.

Vam trigar més del que el meu amic triga en fer-ho, jo, ni en els meus millors moments de forma sóc capaç de seguir el seu ritme! Ara que no estic en forma, no tinc fondo ni les cames com haurien d'estar. El camí és molt agradable, la primera part, va resseguint el riu i va planejant enfilant-se molt suaument, fins el punt de començar a pujar per arribar al Port de Siguer, la frontera amb França. Després de pujar, veient una paret al davant, al arribar al coll, s'obre una vall amb uns llacs, impressionant, sempre em sorprén quan veig aquestes coses i esclar, m'agrada veure-ho. Al coll, hi ha una fita enorme i pots estar amb un peu a Andorra i un altre a França, hi ha altres llocs així, fins i tot on pots tenir un peu a Andorra, un altre a França i una ma a Catalunya. L'espectacle, impressionant!

Després de fer l'excursió el meu amic em va dir que haviem fet 625 m de desnivell, ara he mirat si trobava alguna cosa i m'ha semblat comptar 515 m, no sé si algú sap quan hi ha segur que m'ho digui, tampoc em treu la son. Sigui el que sigui estic més que satisfeta, no pensava en poder fer-ho aquest estiu i ja ho he fet. Ni ahir quan començava a caminar les tenia totes de ser capaç d'arribar al coll. Si notava que el genoll em feia el tonto, pensava parar i girar cua. Vaig patir la pujada i encara més la baixada. Vaig arribar a dalt per que hi ha un moment que dius, pel que queda? Va que ja hi sóc! Tot i que a les pujades el genoll pateix menys, 600 metres es noten, després la baixada, amb algun troç una mica pedregós i aquells trams en que qualsevol altre ho faria posant els peus en oposició, encara no ho puc fer. Vaig arribar al cotxe, reventada, però contenta i satisfeta. No podia amb la meva ànima o millor dit amb les meves cames, em quedava tornar cap a Barcelona i saber si podria caminar en baixar del cotxe i com estaria avui. Com estic avui? Fantàsticament bé, no em noto ni agulletes, és a dir, tinc aquelles agulletes intrínseques al que he tingut, ni més ni menys, de fet cada dia menys, a mesura que vagi enfortint musculatura aniran minvant les molèsties. 

Per no tenir sorpreses amb la factura del telèfon, la d'internet, vaig apagar el mòbil. Així, també vaig desconnectar del món de debò, la única cosa, és que amb aquest mòbil tan raro que tinc és probable perdre trucades i missatges, s'em fa estrany que durant el dia d'ahir no vaig rebre cap missatge, ni de propaganda de vodafone que m'envien cada dia missatges!

A part de les fotos, molt poques ahir, em queda de record unes picades d'algun bitxo, a la ma esquerra, que la tinc inflada i per les cames, no tan bèsties, però deu ni dó, putes picades! que em fan alèrgia.


Al refugi de Rialp


El port de Siguer senyalat per la capçada del pí



 França



Andorra