ÀRNICA

Quan aquest hivern passat, un dia esquiant, em vaig emportar per davant a una nena petita. Em sembla que ja ho vaig explicar, era culpa de la nena i del pare, per baixar per on no havien de baixar. Vaig caure i vaig picar amb el maluc, va ser espectacular, pel que em van dir. Em va fer mal i em va sortir un morat d'aquells guapos, jo no em vaig prendre res, ni em vaig posar cap pomada, així de bèstia sóc. Al cap de setmana següent quan vaig tornar, el meu súpermoni, com jo dic, em va demanar com estava i llavors em va explicar que en ell, aquella setmana, se l'havia emportat per davant un i li havia picat al genoll i em va ensenyar com ho tenia, també un blau com el del meu maluc, la diferència? jo no podia anar ensenyant el blau. El tenia bé, pel que era, millor que no pas jo. S'havia posat àrnica, un ungüent, fet per algú d'allà dalt. Jo em pensava d'entrada, quan em deia que s'havia donat un cop i que es posava àrnica, que es posava una pomada o crema comprada a la farmàcia. Ja sap tothom com sóc jo, això d'anar a recollir segons què a la muntanya i espoliar la natura, per molt que s'hagi fet sempre. Si algú es dedica a collir àrnica per fer ungüents, a mi em fa l'efecte que cal moltes floretes per poder fer-ho. Està clar que vaig replicar al meu súpermoni, que com ho feien, que calien moltes, com sempre, em va contestar, Cagundeu! i jo que sé com s'ho fot! tu sempre igual! I aquí es va acabar la cosa de l'àrnica.

Avui he anat a l'osteòpata, la meva tendinopatia calcificante de manguito de rotadores ho demanava. Havia anat dijous passat, per manteniment, una mica de "sobeteo" va bé i no em tocava tornar fins el novembre, si no havia res traumàtic, com ha estat el cas. La osteòpata, m'ha fet una cara! Que te ha pasado?, és francesa, poseu accent gavatxo. Després de potinejar-me l'espatlla, posar-me agulles i aconseguir el miracle, per què segons ella sóc incroyable, la capacitat de recuperació que tinc i que gràcies a això, podem intentar recuperar el tendó del tot, sempre i quan faci els exercicis i no agafi pes, això ja és més difícil d'assegurar. Després de tot això i de comentar que no em podia prendre el voltaren perque és pitjor que si m'hagués fumat alguna cosa il·legal, m'ha dit que em posés àrnica. Ja hi som! M'ha comentat que ella la tenia a casa seva, per la meva cara, m'ha dit que a la casa de fora, que la feia créixer al seu hort i llavors la maceraven amb esperit de vi. M'he esverat, van a la muntanya i després la planten? Sembla ser que ho van comprar a  Ripoll, hi ha un garden d'aquests, que venen àrnica en tests, igual que a Suïssa i Àustria fan amb la flor de neu també. Suposo, que  a Barcelona per molt plantada que sigui, no es deu poder fer créixer (humitat, temperatura, altitud).

 Quan he arribat a casa, he baixat a la farmàcia a buscar àrnica. He comprat un stick, com el de l'amoníac per les picades de mosquits i deixat encarregat un gel d'àrnica, que la zona és gran per fer fregues. Ja explicaré si funciona tot plegat!