ELS QUE ES QUEIXEN

Des que he tornat de vacances, coses de la feina, gairebé totes les trucades que rebo són queixes, algunes molt desagradables i els correus també, però amb els correus, és més fàcil, els contestes quan et ve de gust i ja no estàs emprenyat. Amb les trucades no és tan fàcil i ja ni parlem si el tens al davant. Doncs això, tot són queixes, alguns, pocs aquest any tenen raó, d'altres no, no la tenen ni la tindran mai i a més es pensen que som quasi deus, que si que ho sóc, però justament per això,  tothom sap que els déus són capritxosos! Doncs, ahir quan vaig arribar a casa, feien el programa del Coral i l'Espartac  i tenien convidat, que poc va parlar, no el deixaven, un psicòleg, presentant un llibre que ha escrit, no recordo ben bé el títol, però era alguna cosa semblant a no amargar-se la vida. 

La gent, es queixa per tot, i hi ha qui ho porta a l'extrem i llavors fa un problema de qualsevol cosa, tot esdevé com una tortura o un via crucis. Si penso en la feina que tindré quan torni de vacances, m'amargo les  vacances, que si viu lluny, les teves raons vas tenir quan vas decidir anar a viure allà. Si tenen fills perque tenen fills, si no en tenen perque no en tenen. Si a la tele fan, per que ho fan! Tan fàcil com és, no miro la tele i s'ha acabat el bròquil. A més m'he adonat que són sempre els mateixos i que en aquestes persones és un mal endèmic i genètic, per que es queixen des que són petits, ja van nèixer queixant-se. Tinc un amic que dona moltes voltes a les coses i de vegades rondina, però quan m'explica les vacances o alguna cosa que ha fet que li agrada se li il·lumina la cara i ho explica amb passió. El que es queixa sempre és aquell, que quan explica on ha anat de vacances i com han anat, només explica coses dolentes, que si el menjar era un xurro, que si l'hotel tenia moqueta i això és una pega. És també, el que quan puja a esquiar es queixa perque hi ha cues a la carretera, als remuntadors, al bar és ple i tot són pegues i ja si neva o fa fred! allò és una catàstrofe. No tenir la termomix.

Aquesta gent, em posa de mal humor, crea mal rollo i sempre és víctima de tot. Sovint, em fa l'efecte que és més que res el to amb que diuen les coses, la seva actitud i el posat, que realment el que diuen. Hi ha coses que no són problemes, però en fan un gra massa.