Divendres a la tarda sona el telèfon.
-Hola, digues.
-Com ho tens?
-Ara, malament, ja saps que m'has d'avisar amb més temps.
-Vols pujar allà dalt avui a la nit?
-Ja t'he dit que no puc.
-I demà al matí i tornar diumenge?
-Hòstia! Avisa abans i m'organitzo.
-Em fa mandra pujar sol i conduir. T'ho penses i em fas un bram.
-Ja et dic que no hi comptis.
-Jo he de ser aquí baix diumenge a les quatre de la tarda.
-Home, per demà ja et dic que no i si diumenge no haguessis de ser aquí tan d'hora, encara m'animaria a pujar i baixar.
-No sé, arregla-ho i em dius alguna cosa.
Dissabte al vespre, torna a sonar el telèfon.
-Si, digues.
-Que fas?
-No res, acabo d'arribar.
-No m'havies dir que feies?
-Ja et vaig dir que amb tan poc temps no puc organitzar-m'ho.
-Hòstia, tia! Doncs, puja i baixa demà, si està aquí mateix.
-Ja et vaig dir que si no haguessis d'estar aquí baix tan d'hora hauria pujat. Però em passaré l'estona pujant i baixant. I a més tinc feina, he de treballar.
-Bueno, bueno, ja em buscaré la vida per tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada