L'ESCOLA PÚBLICA

Vaig anar a l'escola privada, de monges i de capellans per fer aquella cosa tan antiga que era el COU. La meva escolarització va ser, està clar, en castellà. L'any que vaig fer la selectivitat, va ser el primer en el que es va fer prova de català. Podia fer l'examen en català. 

L'escola pública o com es deien encara, els col·legis nacionals, no era el lloc on uns pares com cal, si s'ho podien permetre, portarien els seus fills per que els eduquessin. L'escola pública, llevat de casos comptats, era un desastre, si més no a Barcelona i altres ciutats, en pobles on només hi ha una escola, no compte, hi ha la que hi ha. Tot i això, tothom sap de gent d'algun poble que anava a l'escola privada de la seva capital de comarca. Així estaven les coses. Amb el pas del temps, l'escola pública, va anar guanyant qualitat i per tant, també clientela. Això? fins fa uns anys, que va començar a caure en picat, aleshores, alguns deien que era culpa de la immigració, no ho crec. Es van inventar la sisena hora, que aquest curs, han tret, tampoc era la panacea. Ara, tothom diu que es carregaran l'escola pública, l'escola pública continuarà existint, però no serà pas de qualitat. Qui té la culpa? Tothom. Però en últim terme, per que és el treballador, que ha de demostrar que fa bé la seva feina, és el mestre. No diré, que tots els mestres són iguals, és com quan parlem de la policia, si els tractes de forma individual, poden haver de molt normals, però el col·lectiu de mestres de la pública són especials, tot el funcionariat és especial. Si, ja sé que han passat unes oposicions. A mi, si no acompleixo uns objectius hem foten al carrer, per tant, a mi m'examinen cada dia i com jo molta gent. Però, no parlo dels funcionaris, parlo dels mestres de l'escola pública. Em fa l'efecte que han perdut l'oremus. Per moltes oposicions que hagin passat, el nivell que tenen molts és penós, fan unes faltes d'ortografia que fan mal a la vista, en català i castellà, de forma indiscriminada. Pocs tenen interès per les noves tecnologies, a no ser que el Departament els obligui. Els de barris marginals, tiren la tovallola abans de posar-s'hi i s'excusen dient que amb els nens que tenen no poden fer més, la intel·ligència dels nens, no és directament proporcional al sou dels pares. Aquí està la feina del mestre, motivar al nen. Aquí els hi posem un suspens, són molt pocs els que ho fan. 

Pateixen una mena de síndrome d'Estocolm, m'explico, han adoptat actituds de nen i s'enfaden com els nens. Com els nens, sembla que encara creguin en els reis mags o el tió i que les coses no costen diners i exigeixen a l'empresa privada que els doni les coses (una empresa privada no és una ONG), no saben el que costen les coses o no ho volen saber. Exigeixen al govern recursos, un bon mestre,pocs recursos necessita i si els té? aleshores, ja és el "no va mas". Jo vaig tenir una mestra a 6è, que ens feia història i llengua i va aconseguir, que fins i tot les quatre nenes que no tenien cap interès i que ho suspenien tot, posessin interès i aprovessin i no tenia PDI, no tenia ni projector de diapositives. A mi la història, sempre m'ha agradat i aquell any va ser en el que vaig treure millor nota (tret de la gimnàsia, que treia excel·lent sempre) i en llengua, vaig aconseguir fer redaccions més o menys acceptables. Aquesta dona tenia i té vocació, que és el que ha de tenir un mestre.

Total, els mestres s'han de posar les piles si volem que els nens, que són el futur, i que ens han de pagar les nostres pensions de jubilació, tinguin un bon ensenyament, per que és a ells, que han triat dedicar-se en això, a qui els hi toca.