dilluns, 12 de setembre de 2011

REPAPIEJO O FAIG CATÚFOLS!!!!

Ara que vaig empastillada fins a les orelles, clar, un voltaren i un nolotil seguits fan que el dolor en aquest moment hagi quasi desaparegut, però si un és cada 12 hores i l'altre cada 7, doncs hi ha si més no una presa al dia en que gairebé coincideixen, de fet mitja hora de diferència. Quan es passi l'efecte, no sé com estaré, em despertaré de matinada rabiant i em dolor horrorós i llavors voldrà dir que toca el torn al nolotil. Mentre no arriba aquest moment, tot i que porto un colocon del quinze i estic marajadeta, que guai!, Fa una estona tenia els ulls brillants i les pupil·les petites, com un ionqui. Espero que arribi el dijous per anar a la osteòpata i intentar que m'ho arregli més ràpidament, unes agulles d'acupuntura i un remeneiu i apa, ja està.

L'altre dia, parlant amb un amic, em deia que estava dins d'un cercle viciós i que no sabia com sortir, li vaig dir que jo tampoc, que si trobava  com fer-ho m'ho digués, però pensant després vaig arribar a la conclusió que a mi m'esqueia més comparar-ho amb una autopista d'un sol carril i que no té cap sortida. D'entrada un túnel sembla més depriment, però l'autopista ho és més, perque en el túnel no veus res i no saps que vols, però en l'autopista ho veus i veus el que hi ha, però no ho pots abastar. Buf, vaig a veure la tele, que ja m'estic rallant! 

3 comentaris:

Agnès S. ha dit...

Ostres Joana! Acabo de llegir l'anterior post...m'has tocat l'ànima.
L'any passat em va començar a fer mal a l'alçada del bíceps, i anava a més i més, pensava que era cruiximent, doncs feia bastant d'exercici, però no, vaig acabar com tu, sense ni poder conduïr, amb un dolor angoixant que a la nit empitjorava i no només m'havia de rentar el cap amb la mà esquerra, sinó que també les dents.

Osteòpata, recuperació,...ara estic una mica millor, o és que m'he acostumat al dolor.

Et planyo i desitjo que et milloris ben aviat.

Agnès S. ha dit...

No et vull desanimar eh?, que tot i que lo meu ja fa una mica més d'un any, també he de dir que no vaig seguir del tot les recomanacions que em van donar els professionals, per tant, ja saps què et toca! ;-)

Joana ha dit...

Agnès S.:

Tranquil·la, ja sé que aquestes coses triguen en marxar. Dijous vaig a la osteòpata, a veure si em m'acaba de fer passar el dolor. Encara em fa mal, però ja el puc moure sense ser insuportable.