diumenge, 16 d’octubre del 2011

2 FETS SINGULARS

1er.- M'agrada tenir sempre, més o menys, patates fregides congelades, croquetes i coses d'aquestes per si de cas. Són de gran ajuda quan a la nit, et trobes que has de sopar i no tens res descongelat del que has comprat a plaça. Doncs, encara que no ho sembli, sóc previsora i organitzada. L'altra dia, tenia pensat, que com no tenia per fer amanida, menjaríem patates fregides d'aquelles dels congelats per acompanyar el lenguado, i quina va ser la meva sorpresa, quan en anar a buscar la bossa al congelador, em vaig trobar que no hi havia. Què podia fer?, menjar només el lenguado era poc, quedava pobre i la meva mare ja començava a estar nerviosa i dir que tenia gana, o moooooolta gana! Vaig mirar, que havia a la nevera, al congelador, ja ho sabia, més verdura congelada, que ja em va dir que no en volia, així, que si feia mongeta tendra me la menjaria jo tota. A la nevera vaig trobar unes albergínies de l'hort del sogre del meu germà i una d'aquestes tenia aquesta protuberància. Malgrat les queixes de la meva mare, dient que tenia mooolta gana i son i que menjava qualsevol cosa, i una merda!, i se'n anava a dormir, encara em vaig entretenir a fer unes fotos a l'albergínia. 



2on.- Avui aquest matí, ha vingut el meu germà amb els nens, per emportar-se a la meva mare amb ells. Quan han arribat, tot just, anava a esmorzar i la meva mare encara era al llit, dient, que al llit s'hi estava d'allò més bé! Els nens, també havien vingut ahir al matí, que divendres havia estat l'aniversari de l'Oriol i calia que recollís el seu regal d'aniversari. Fet i fotut, ahir quan van venir, ja van treure el tió, que jo no havia desat en cap armari, i el van posar al menjador amb una ampolla d'aigua i una poma, van treure contes dels meus i del seu cosí Àlex. Avui, en entrar, el primer que han fet ha estat mirar si el tió s'havia menjat el que havien posat el dia abans. Està clar, que jo no vaig deixar l'aigua i la poma en allà al mig i avui, altre cop, més aigua i uns kiwis. Com que havien deixat els contes allà al damunt, avui ha tornat a tocar sessió de contes. Estàvem llegint un de quan jo era petita, que m'he adonat que tenien un vocabulari força complicat, comparat amb el que tenen ara els contes. N'estàvem llegint un, que es diu El Doctor Sabelotodo, i el noi del conte anava amb la seva jove i bonica esposa a dinar a casa d'un noble, que tenia criats. L'Albert, m'ha demanat que era un criat, i jo li ho he explicat, és una persona que està a casa i que et fa tota la feina, et serveix el menjar a taula, et para la taula, et fa el menjar, et renta la roba, la planxa i et neteja la casa. En aquestes, que va i em diu, Com una mama? Li he dit que no, que una mama no és una minyona, que a un criat se li paga un sou i és la seva feina, que a ell, la mama, li fa les coses, per que ell és petit i encara no pot fer segons el què.