dissabte, 15 d’octubre de 2011

ELS MOSSOS JUGUEN

Havia sortit amb el meu nebot Àlex a comprar. Jo havia d'anar a la cansaladeria a comprar pernil i alguna cosa més d'aquestes i a l'estanc, ja tothom sap a que es va a l'estanc. L'Àlex, m'acompanyava i jo a ell a comprar-se una bossa d'aquelles que es porten penjades del maluc, que porten els més joves dels que ja són adults. Quan ja tornàvem, hem parat al garatge per ensenyar-me el cotxe nou que s'ha comprat la meva germana, ja l'havia vist, doncs  l'Àlex, en ha vingut a buscar al migdia per anar a casa seva a dinar, però no l'havia vist bé, ni potinejat, que és el que m'encanta, tocar tots els botons i palanquetes que tenen els cotxes. Al sortir del garatge, ens hem creuat amb una parella, que estava aturada al carrer i tot just passar-los, sentim una noia que cridava, chica, chica, ayúdame, l'Àlex i jo no ens hem parat. Fa temps, que ja no em diu ningú chica, ni nena, així, que podia ser que cridés en algú altre, no havia molta gent pel carrer, però no volia dir que fos a nosaltres. Però, resulta que si, ens cridava a nosaltres, ens hem girat, quan a part de sentir-la cridar chica, chica, la hem sentit més a prop i còrrer. En girar-nos, la noia plorava i ens deia, ayúdenme, me ha pegado!. En el moment que li anàvem a dir que vingués amb nosaltres fins el carrer més gran i amb més gent, just aleshores en el moment més oportú, com mai, ha passat un cotxe dels mossos. Els he fet senyals i han parat, la noia s'ha anat cap el cotxe i el meu nebot i jo hem continuat fins a casa seva, que ja és allà. 

Quan ja feia una estona que haviem tornat a casa de la meva germana, he mirat per la finestra i a la cantonada, encara estava el cotxe de mossos que jo havia fet parar i un altre cotxe més. Ostres, la cosa va de debó, hem fet el tafaner, i ha arribat una ambulància, la meva germana m'ha preguntat que com es veia la tia, home, nosaltres no la hem vist atunyinada, però, no en som experts, ara bé, no cal que et parteixin la cara, només que et fotin un parell de bofetades ja és prou. Ens hem quedat a la finestra mirant i llavors hem vist, com els mossos portaven al tio emmanillat i el feien pujar a un dels cotxes i a la noia a l'ambulància. 

Quan després, ja arribàvem gairebé a casa, ens hem trobat amb uns set furgons d'aquells dels mossos parats un darrere l'altre al carril bus, allà on viuen els gitanos i li diuen el bronx, jo no he passat mai per allà el mig, millor no temptar la sort. No es veia cap activitat estranya al carrer, però no és al carrer no passen les coses, sinó allà sota on la gent normal no hi anem. Hem arribat a casa, he anat als pakis a comprar pà, he estat fent coses per casa i en sortir a la finestra a regar les plantes encara hi eren. Ara ja no hi eren.

Així, que els mossos avui no eren a Plaça Catalunya vigilant els indignats els dec haver trobat jo al meu barri!