El meu nebot , Àlex, quan era petit, es pensava que nosaltres vivíem a blanc i negre, igual que les fotos que ens feien i la tele que veiem.
Fer fotos a blanc i negre, és com atemporal, em fa la sensació que la imatge es queda suspesa en el temps. Quan faig les fotos, ja les faig a blanc i negre, no les passo de color a blanc i negre, com molta gent diu que fan. No sé, suposo que són gustos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada