dissabte, 22 d’octubre de 2011

EL MOLINET

Si ja fa uns anys, es deia que els nens de ciutat ja no sabien com era un pollastre. He de dir i crec que no m'equivocaré gaire, si dic que tots els nens, no saben com és un gra de cafè i ja ni diguem de com és i que és un molinet i com el de la foto? encara menys. Aquest molinet era de la meva àvia i el tenia a  Cerdanyola. Exactament, no sé com és que no es va llançar, però, ja se sap que el que entra en aquesta casa, té molts punts per quedar-se de forma indefinida o durant un període mooooolt llarg de temps.

No recordo a casa, moldre el cafè amb un estri d'aquests, però si a Cerdanyola i obrir el calaixet per treure'l un cop mòlt. Recordo el crec-crec de girar la palanca per fer rodar les rodes de dintre i sentir el soroll des de fora, fent un forat amb l'aixada per plantar un pinyol de préssec o d'albercoc o de qualsevol altra cosa que ens passés pel cap. Picar l'ametller amb un pal per fer caure les ametlles. Enfilar-me al cirerer per collir les cireres i vigilar en passar per sota del palosanto si ja era madur per evitar que alguna de les fruites em caigués al damunt. L'aigua gèlida del pou a la bassa amb verdet a les parets i al fons, que ens semblava una piscina, per regar les maduixeres.  La porta de fusta pintada de verd. Les cases sense lloc pel cotxe.  La gasosa Ondina de la tendeta. El riu que era un lloc prohibit. El Gordini del meu tiet. El 600 del meu pare, de color verd clar. La no existència de la C-58. Els llençols freds i humits en ficar-te al llit. La bossa d'aigua calenta del Bugs Bunny. El pijama de ratlles blanques i blaves del meu germà. Els jerseis de coll alt d'escuma. Un pantaló de peto heretat de la meva germana. I tot això ho fa un molinet vell fotografiat a blanc i negre!



1 comentari:

Carles Casanovas ha dit...

Ara t'he trobat!, si, jo recordo que la mare em deia:
-Carles agafa'l fort qu rodo...crec, crec... crec... i jo "l'abaffaba" just pel calaixet. Aquella olor...mmm.