dimecres, 19 d’octubre de 2011

PSICOANÀLISI?

M'encanta quan em diuen "T'has de trobar a tu mateixa", "Has de sortir", "T'has d'obrir", "No pots continuar així", "Has de descansar un temps". I per tal que pugui fer tot això, em foten una hòstia, que encara estic voltant.
De sempre he estat una persona social i sociable, però de forma sorprenent, m'he quedat sola i això que intento no explicar misèries i tot allò que em neguiteja m'ho guardo dins, a qui li he d'explicar? No hi ha ningú a qui li pugui explicar. De tant en tant, hi ha algú que rep, però poc, quan sóc amb algú, m'agrada passar-m'ho bé i poder, ni que sigui per una estona evadir-me.



5 comentaris:

Judit ha dit...

Una petita recomanació, si em permets.
"El millor lloc del món és aquí mateix" Un llibre màgic del Francesc Miralles i la Care Santos, jo vaig tenir un abans i un després...
Gràcies per visitar-me, jo també vindré, si m'ho permets!
Petonets i bon cap de setmana.
Per cer, unes fotos precioses...

Joana ha dit...

Judit:
Seràs ben rebuda. Clar que accepto recomanacions. Ja ho buscaré.

Maria ha dit...

El millor per evadir-se és escriure.

Joana ha dit...

Maria:

Sempre i quan tinguis traça!

Carles Casanovas ha dit...

Quan jo era vell i estaba malalt, no hi havia res que m'emprenyés mes que em diguessin, que és la cosa que hauria de fer, fins que un dia vaig trobar la solució:
Escolta'm, tu tampoc fas bona cara!
- Estas malalt?

S'acabaren els comentaris.
Bon dia maca.