M'encanta quan em diuen "T'has de trobar a tu mateixa", "Has de sortir", "T'has d'obrir", "No pots continuar així", "Has de descansar un temps". I per tal que pugui fer tot això, em foten una hòstia, que encara estic voltant.
De sempre he estat una persona social i sociable, però de forma sorprenent, m'he quedat sola i això que intento no explicar misèries i tot allò que em neguiteja m'ho guardo dins, a qui li he d'explicar? No hi ha ningú a qui li pugui explicar. De tant en tant, hi ha algú que rep, però poc, quan sóc amb algú, m'agrada passar-m'ho bé i poder, ni que sigui per una estona evadir-me.
5 comentaris:
Una petita recomanació, si em permets.
"El millor lloc del món és aquí mateix" Un llibre màgic del Francesc Miralles i la Care Santos, jo vaig tenir un abans i un després...
Gràcies per visitar-me, jo també vindré, si m'ho permets!
Petonets i bon cap de setmana.
Per cer, unes fotos precioses...
Judit:
Seràs ben rebuda. Clar que accepto recomanacions. Ja ho buscaré.
El millor per evadir-se és escriure.
Maria:
Sempre i quan tinguis traça!
Quan jo era vell i estaba malalt, no hi havia res que m'emprenyés mes que em diguessin, que és la cosa que hauria de fer, fins que un dia vaig trobar la solució:
Escolta'm, tu tampoc fas bona cara!
- Estas malalt?
S'acabaren els comentaris.
Bon dia maca.
Publica un comentari a l'entrada