dilluns, 10 d’octubre de 2011

CANGURATGE TRIPLE



Queda tan lluny el dinar de divendres al cap de munt d'aquell roc! Per si algú no ho sap, era a Sant Llorenç de Munt, una mica més enllà del coll d'Estenalles, a tocar de Terrassa.

Unes hores més tard, van arribar els dos "angelets" i es clar, la meva mare, la combinació pot ser explosiva en alguns moments. Tots tres reclamen tota l'atenció per un mateix. Els encanta disfressar-se amb les disfresses que havia portat el seu cosí Àlex, que ja té 21 anys i jugar amb les seves joguines, si els dius que són de l'Àlex i que els hi deixa, són els més feliços del món i ho tracten bé. L'Oriol, em fa petons i abraçades, a mi, en els altres no, per que amb els altres té vergonya, però amb mi no i això fa que a ma mare no li faci gaire gràcia. L'Albert, també té vergonya, però fa el petó. A mi, em fan petons i abraçades. 

Juguem amb els blocs de construcció a fer castells, fars, muralles i tot el que els passi pel cap. S'enfilen pel sofà i salten, tot ho toquen i remenen. Aprenen vocabulari, com que una cosa té valor o que no té preu. Sopem biquini i truita de patates. Dormen al meu llit i estan encantats. Hem anat al parc a jugar a pilota, a la teranyina i a remenar l'aigua de la font amb una branca dels arbres. L'Oriol li diu a ma mare on s'ha de seure i tots dos miren bocabadats quan es posa la insulina. No entenen gairebé per que la iaia no es recorda de les coses, però li donen del seu iogurt si els diu allò tan de la gent gran: "Me'n dones una mica?" Als matins toca escombrar i passa el motxo i treure la pols! Quin patir la tele amb els pals per allà donant voltes! Els pentino amb els pèls de punta i estan encantats.

Anem al súper a comprar i són com unes "marujas", es paren a mirar tot el que hi ha als prestatges i em diuen de comprar les coses més inversemblants que uns nens poden arribar a demanar, fregalls, un plomall per treure la pols i no sé que més. Com que tanmateix  continuen sent nens, em demanen Phoskitos "regalos y pastelitos" i lacasitos. Tot això, barrejat amb les llaminadures que els ha comprat la meva germana i el whisky, fa que jo dissabte a la nit tingui la panxa regirada. 

Per fi, ja és diumenge a la tarda i venen els pares de les criatures a recollir-los. I jo, per dues hores surto a fer una cervesa o dues amb uns amics i puc ser una persona normal, que feia molt que no ho era.