Estic dolguda, mooooolt dolguda. Ara?, no ho penso explicar, encara em fa massa mal. No se si mai ho podré plasmar per escrit o d'altre forma. Diria coses, que no és que no senti, sinó la forma en que ho podria dir. Se me'n refot el que qualsevol pugui pensar o sentir, la perjudicada sóc jo i ningú més i aquest és el meu espai, però encara no estic preparada per parlar-ne.
2 comentaris:
Sigui el que sigui, ànims i no et deixis trepitjar!!
Núria:
Gràcies. Ja ho explicaré.
Publica un comentari a l'entrada