divendres, 14 d’octubre del 2011

LA MEVA CUNYADA

Ja sé, molta gent pensarà que no descobreixo la sopa d'all i que com amb les sogres (jo d'això no en tinc i no puc opinar) normalment, són persones amb qui un no es porta bé o es tenen mania. M'havia estat de fer aquesta entrada moltes vegades, però dimecres, ja va ser la gota que fa vessar el vas. 

És la senyora perfecta i tot ho sap i tot ho fa bé. Jo també, si tingués un marit, com el meu germà, que ho fa tot. A casa meva, faig el que em rota i si vull anar descalça hi vaig, però els peus damunt la taula, mai, això és sagrat, i molt menys a casa d'un altre. Si vaig a casa d'un altre, ni que sigui casa de la meva germana, no li demano pas unes sabatilles per canviar-me les sabates, cony! ja procuro sempre de comprar-me sabates que siguin prou còmodes per dur tot el dia, això en ella no li deurien haver explicat mai, els set ciències dels seus pares. Si algú bé a casa, ells o la meva germana, jo no me'n vaig a fer la migdiada mai de la vida, no ho he fet mai. No ho feia el meu pare ni quan ja estava malalt!
Si vaig a casa d'algú o casa seva, no els dic com han de fer les coses, a no ser que em preguntin, ni em fico a la cuina a fer res. Si una cosa em fa ràbia, és que si jo convido i preparo el dinar, m'arribin en l'últim moment amb alguna cosa que jo no hi comptava i m'entrin a la cuina a potinejar i no deixar-me acabar el que estic preparant, si no compro gambes, musclos i cloïsses, és per que no són sant de la meva devoció i jo no gaudeixo, per tant, quan sigui a casa teva, posen!
No m'agrada, que em diguin que he de canviar la taula del menjador, per que aquesta pesa molt i no la puc moure tota sola, per tres cops l'any que s'ha de fer, per que ésclar, vol dir, que m'he d'esperar a parar taula a que arribi algú i m'ajudi.
Sempre està cansada i té son, quan jo estava de baixa i venien el divendres, per que la resta de la setmana venia la meva germana a fer el sopar i posar la meva mare al llit. Encara no havíem acabat de sopar, que ja volia que s'anés a dormir per que ella estava molt cansada i els nens no la deixen fer res.
I si el dia del meu aniversari jo hagués quedat a la tarda amb algú? Per que no van preguntar si els nens es podien quedar a casa, mentre ells anaven al cine! Ja ni recordo l'últim dia que hi vaig anar jo!
Si després d'haver-te passat tot el cap de setmana, arriba a casa meva el diumenge, dient que a veure quan marxen, que està molt cansada i que es mor de son, jo havia quedat, sortir un parell de hores a fer una cervesa. Tia, que he tingut els teus fills tot el cap de setmana i ara no et pots quedar un parell d'hores! Doncs, no, la meva mare cap a casa de la meva germana.
Que s'esperi a que jo arribi per banyar els nens, per molt que a ells, els agradi que jo els banyi, i encara faci trucar al meu germà per demanar-me si trigaré gaire!
Però el que ja em va superar, va ser un comentari de dimecres, quan parlava amb una de les seves germanes per telèfon. Jo havia anat a buscar a la meva mare i sopàvem allà. Li explicava a sa germana, que havien vingut a casa al matí a buscar a la meva mare i havien anat a fer un volt, havien anat allà al Port Olímpic, necessitava veure el mar, ja que no havien pogut anar a Platja d'Aro i el que em fa sortir de polleguera, li va dir, que m'havien donat festa. Com si jo fos la minyona! i encara va riure. Si no em vaig aixecar i vaig marxar, va ser pel meu germà, els nens i la meva mare.
Té molt clar el que s'hauria de fer, ja m'agradaria veure-la que diu després d'una setmana. Per que qui es va estar un cap de setmana amb els nens i la meva mare vaig ser jo i no pas ella