dijous, 17 de novembre de 2011

I...PER QUÈ NO?

Quan plou, la gent ens quedem a casa o només sortim si és imprescindible. Fa dies, que plou, no dic cap novetat, si una cosa tenim aquest mes de novembre és aigua i ahir no era una excepció. Volia una foto de paisatge amb núvols i boires, així com de peli de por i vaig anar a intentar fer-les. Vaig pensar que alguna treva tindria per poder fer les fotos, però que no hi havia manera. Al final vaig decidir que si no parava de ploure en cap moment, les faria del cotxe estant. I... per que no?. Era una pluja insistent i constant, de vegades més forta, altres amb gotes que semblaven un esprai, però molt abundant. Vaig intentar sortir del cotxe, però la càmera s'hagués mullat massa, una cosa és un esquitx, una altra és tirar-li al damunt una galleda d'aigua. 

Em sembla que va pagar la pena, com que la visibilitat no era bona, els grans paisatges, que a mi no em queden gaire bé, no existien  i tot era boira i aigua. Les fulles, que quan no estan mullades són marrons, ja veieu, d'un vermell ben intens, semblava una pista de tenis de terra batuda amb tots els regalims i torrents, que feien de línies blanques. Un paisatge tan idíl·lic i bucòlic i jo el comparo amb una pista de tenis, tan banal i superficial, però no sóc cap poetessa jo!







5 comentaris:

Mireia ha dit...

T'han quedat genials! Jo des de l'agost que no en faig. No en tinc ganes

Joana ha dit...

Mireia:

Tot és posar-s'hi i encara que no tinguis gaire ganes, van sortint i mentre penses com fer la foto vas fent.

alba ha dit...

quines fotos mes xules, semblen de peli de por

Joana ha dit...

alba:
Això volia, si plou no hi ha gent.

Maria ha dit...

m'encanta la plutja :)

Les fotos són molt bones! :D