dilluns, 21 de novembre de 2011

EL DIA DESPRÉS

És molt difícil que jo, una persona banal, frívola i superficial, com sóc, faci una entrada política i a més sense fotos. Ahir, veient la que ens venia al damunt, ja em va agafar mal de panxa i un mareig del quinze com mai i avui encara la tinc remoguda. Tinc mal gust de boca i no tinc gana. Si ara tinc una cosa, és PÀNIC. 

Avui, tenia un dia una mica mogudet, havia d'anar a votar i després havíem quedat per pujar a Masella a començar agafar el ritme. A votar, m'ha acompanyat el meu nebot Oriol, que té tres anys, jo a la seva edat, no tenia ni puta idea de que eren unes eleccions i ell en canvi ja n'ha viscut unes quantes. No sé, si amb els seus pares ha anat mai a votar, però avui s'ho mirava tot. He anat a quarts d'onze i hi havia molta gent i no es deixava anar de la meva mà i això que és dels que no paren, però pel que fos, mirava a tot arreu amb els ulls esbatanats i amb molta atenció com la gent feia cua a la taula que li tocava. Li he hagut de demanar que em deixés anat la mà, per poder votar.
Després m'han vingut a buscar i hem marxat cap a Masella, passar el dia, per que ho podíem fer on-line, però també està be pujar i passejar-se. El millor? Que he notat com aquella ganyota que faig sempre i em fa sortir una arruga entre les celles no la he fet en tot el dia, i que tampoc no serro les barres.

Quan he tornat, ja ha estat començar a veure els resultats de les eleccions. Anava veient els resultats segons l'escrutini, m'agafava mal de panxa, se'm passa la gana, però ja ho sabíem, no era res de nou. Les majories absolutes no són bones, sigui del color que sigui. Un cop ja "conformada" amb els resultats, veig que Amaiur han tret 7 diputats, per davant del PNB i llavors, és clar, em surt la vena banal, frívola i superficial. A TV3, a la Raquel Sans, l'han vestit amb un vestit d'americana i pantaló i camisa blanca igual que van vestits en Joan Carles Peris i en Ramon Pellicer. Ja fa dies que ho vaig veure, que els presentadors d'esports de la casa, quan fan la retransmissió dels partits van vestits tots iguals. Amb la meva vena d'analista de la vestimenta, he pensat, que a partir d'ara al Congrés allà de Madrit, es posarà de moda, aquella melena clàssica llisa i rossa (encara que tenyida) o molt de perruqueria al més pur estil d'Esperanza Aguirre, tot molt carrincló, les senyores vestides amb vestit jaqueta. Però, haurà el contrapunt d'Amaiur, que espero es presentin vestits amb la xapel·la, samarreta, jersei i els mocadors palestins. Per que tenim, els comunistes o el que eren els comunistes, ara aquell partit que en són dos-cents i que tenen un nom amb tantes sigles i tan llarg que fa mandra de dir, que no van amb corbata, però són molt de disseny, per que les ulleres d'en Coscubiela, ja em direu. La resta, són més previsibles que una comèdia americana de la Meg Ryan i en Tom Hanks.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

a mi m'agraden les ulleres aquelles ;)

Joana ha dit...

Mireia:
jo no dic que no m'agradin, però són de disseny.