dimecres, 21 de desembre de 2011

Aparcar o no aparcar!

Que sóc de Barcelona, no és una novetat i que hi visc des que vaig nèixer tampoc. Ni bó ni dolent, s'ha de ser d'algun lloc i també s'ha de viure en algun lloc. Barcelona, té avantatges i inconvenients, com qualsevol altre lloc.
Personalment, la GRAN pega en majúscules, és l'aparcament. Aquesta tarda en tornar a casa, he començat la meva peregrinació per aparcar el cotxe. Quan estava acabant la primera volta i relativament a prop de casa, trobo un lloc fantàstic. Havia una tia allà palplantada. Paro, poso els intermitents i la marxa enrera i llavors veig pel mirall a la tia, gesticulant. Jo he continuat amb la meva operació, amb compte i esclar, la tia s'ha mogut i s'ha posat al costat de la finestra cridant-me. He baixat el vidre i la tia em deia que estava guardant el lloc, que el seu pare o la seva mare, com si fos sa tia la coixa, estava al semàfor i que jo no podia aparcar allà. Tranquil·lament, li he dit que els llocs no es guarden, això ho sap tothom, a les escoles ho ensenyen a P3 a l'àrea de descoberta de l'entorn. Doncs la pava continuava escridassant-me, que jo no podia aparcar allà, m'ha dit, oye bonita que estoy guardando el sitio, está en el semáforo. Jo li he dit que gràcies per allò de bonita, però que no anava a sortir ja i que els llocs no es guarden, que el trobes i aparques i punto. Ha arribat sa mare o qui fos i està clar, ha pujat al cotxe. Dient-me de tot i cagant-se en la meva puta mare, jo li he contestat, la teva més! Jo ja havia aparcat.
S'ha de tenir un morro com una casa de pagès!. Quants cops, he vist un lloc i el cotxe del davant o dos més enllà me l'han fotut? O he vist un lloc al davant de casa i saber que ha de venir algú a casa? Si jo vaig sola, mai trobaré un lloc, qualsevol altre que hi vagin dos, me'l prendrà! I deixar passar un lloc, per ser solidària i una ciutadana exemplar, em pot suposar estar-me tres quarts d'hora voltant, doncs entre ella o jo, que sigui ella qui volti tres quarts d'hora. L'aparcament és un tema xungo i sobretot al meu barri, no hi ha zona blava ni zona verda, però limita amb dos barris que si que en tenen, per la qual cosa hi ha una lluita ferotge. Em sembla, que posaré a ma mare sentada en una cadira en un lloc al cantó de casa o m'agenciaré uns sacs de runa i els portaré al cotxe, quan marxi els poso al lloc i quan arribi els guardo al cotxe. Es pot ser bona persona, en un lloc on l'espai no és un problema i no va buscat, però aquí? L'aparcament és sagrat i no es guarda.

1 comentari:

pons007 ha dit...

li has pres el lloc?! jo em poso de part de l'altra noia, els llocs es guarden...