diumenge, 22 de gener de 2012

Al final, SI

En general, els que teniu la santa paciència de llegir aquest blog, teniu poc o cap interès per l'esquí. Com que deveu estar fins els santíssims de veure l'anunci per la tele del rècord del món de torxes, faré la meva particular ressenya de l'esdeveniment.
D'entrada, diré que no crec en la candidatura o en que s'hagin de fer uns jocs olímpics d'hivern. No havíem parlat de fer la baixada i la cosa estava així, tampoc em feia una especial il·lusió en fer-ho. És bonic de veure-ho quan hi ets, ja vaig veure la del 2008, però no tenia intenció de participar. Dijous, el dia que es tancaven les inscripcions a l'hora que es tancaven, em va trucar en Manel, que ell s'havia apuntat i que m'enviava l'autorització, vaig entrar a la web de Masella per mirar que deien, havia fet tard. Em va molestar que no em digués res abans i que hagués fet sense comptar amb mi, però com que no em feia il·lu tampoc era un drama. Quan vam arribar al matí ens van dir que potser encara podia, ja ho miraré quan el Manel vagi a recollir els seus paperets. Quan vam anar, no havia possibilitat. Vam anar a dinar, amb el convenciment, que ho veuria amb l'Itziar des del bar, el millor lloc del món. Ens vam trobar a la familia, que si la feien i ves per on, la seva cunyada, que si estava inscrita, havia hagut de marxar i no la podia fer, tenien un paperet per fer-ho, que si volia, la podia fer. Doncs, si he d'estar aquí, la faig, pot ser divertit i amb els col·legues.
Quan va ser l'hora vam pujar, vam estar a dalt una estona llarga, fins que es fes fosc, la gràcia d'això, és que sigui de nit, quina gràcia fer-ho a ple sol? cap ni una. Mentre a dalt, tothom feia fotos, que més podiem fer?Van fer anar la gent cap on tocava, per tal que després quedés bonic i les fotos també ho fossin. Van repartir les torxes i es van començar a encendre, quina pudor!. Que obedients som tots plegats! Tots ordenadets en fila. Quan va ser l'hora, va començar la baixada, seguint un a l'altre i sense passar a ningú, on són aquells que et passen descontrolats i et tallen durant el dia?. Jo com que no havia de fer la baixada portava el meu anorac més nou i anava sense frontal. Fins que no vam enganxar Davallada, que entra al bosc, no ho vaig veure clar, allà fent els girs grans, podia veure tota la récula de gent que portava al darrera i també els de davant, com va dir en Pau, mai s'havia fet tan llarga aquesta pista. Quedava bonic, però tots tan blancs!, per que no hi ha negres que esquiin?, semblàvem una turba del KKK amb les torxes, amb nocturnitat i premeditació i protegits pel bosc. Tot molt bonic.
Vam arribar a baix i cap al bar que hi ha falta gent, que és el millor llocon es pot estar, fent una cervesa, o dues? o tres? o quatre? o... ja he perdut el compte!







2 comentaris:

Pons ha dit...

ningú es va cremar?

Joana ha dit...

Pons:
que sàpigue, no. Si es va cremar a algú, en principi no, encara que els que van encendre el pbt.... Si algú anava cremat? uns quants