dimecres, 18 de gener de 2012

I van arribar els reis!

Si, ja sé que fa dies que van venir els reis, però entre naps i cols no havia fet l'entrada. Sóc banal, frívola i superficial i així de rebé em va tot plegat, però sóc com sóc. Doncs els reis em van portar, un vestit, que vaig estrenar aquell dia i que dubto em torni a posar mai més, un llibre (que són els dos primers) del japonès de moda, el Murakami, una polsera molt xula, d'aquelles amb nusos corredissos i peces de plata, però els nusos van una mica forts i costa fer-los còrrer i com sempre, jo sempre m'autoregalo alguna cosa i enguany ha estat un escàner de negatius i diapositives. No és professional ni molt menys, però així podré tenir els negatius més o menys sans i estalvis de totes les fotos antigues, tant les meves com les del meu pare. És una feinada i no és gaire ràpid, però que hi farem, és més lent escanejar el paper foto per foto. El resultat no és per tirar coets, suposo que si mai vull fer alguna cosa amb les fotos, les hauré de retocar amb algun programa, però estarà digitalitzat, que ja és molt. Tocarà també buscar alguna manera d'arxivar tota aquesta quantitat immensa de fotos i arxius que es genera, de moment, vull acabar la primera carpeta de negatius que he començat i llavors buscar el sistema.

I si es parla de fotos, no podia per menys que deixar una mostra de com queda, aquesta primera foto és el final d'una glacera als Alps suïssos, una glacera de nom impronunciable que baixava dels cims de Càstor i Pòlux. L'altra, una frivolitat pallaresa, a la Vall Fosca.







5 comentaris:

verdial ha dit...

Es preciosa la imagen.

Tómate con calma lo de escanear y organizar las fotos, que como bien dices, es lento, pero te aseguro que vasa disfrutar, tanto haciéndolo como recordando o viendo los momentos impresos en esos negativos y diapositivas.
Una tarea muy bonita.

Un abrazo

Pons ha dit...

no hi ha foto del vestit?

Joana ha dit...

verdial:
por eso lo hago y poco a poco. lo que más tarda es en guardar.

pons007:
no hi ha foto del vestit. no és pas cap cosa estranya, simplement que no va amb el meu estil com va dir la meva germana.

Maria ha dit...

que bonic!

Judit ha dit...

Uauuuu! Quantes coses! Un vestit que no et possaràs mai més? Penses anar despullada d'aquí endavant? =:P En Murakami, bona companyia. El braçalet, mmmm i la màquina farà camí amb tu. Les fotos una xulada! Serà que a mi també m'agrada trescar per aquestes muntanyes de Déu!
Que ho disfrutis tot molt Joana!